BARÇA- GETAFE 2-1
Important, meritòria i merescuda victòria de Més Que un Club contra un Getafe en superioritat numèrica. No fa tants anys, contratemps com aquests haguessin provocat un daltabaix al Barça, i el públic hagués abandonat el camp jurant en arameu contra l’arbitratge mentre l’equip es deixava uns punts ben bons. Però això era abans. El Bará de Laporta, txiki i Guardiola segueix els preceptes cruyffistes-leninistes, i no s’ocupa de segons quines coses. La bandera del nuñisme, també dit victimisme, també dit señorío i elegancia i, en una paraula, barcelonitis, ha passat a ser agitada pels intel·lectuals de la foto, en què les begudes no psico-actives brillen per llur absència.
D’altra banda, segueix la pre-campanya electoral, que va donant pistes. La setmana passada Godall va parlar bé de Soriano. per la seva banda, el pressumpte candidat continuista Jaume Ferrer va estimar-se més afalagar el barcelonisme del sandruscu, el candidat de la premsa esportiva nacional de Madrid a la presidència del Barça -ens referim, és clar, a quan no parlen del Villarato-. La primera cosa no s’entén gaire; la segona, massa.
MÁLAGA- DEPORTIVO 0-0
I deixem els temes importants per endinsar-nos al què pròpiament ha estat la jornada de la lliga de les estrelles. Partit vibrant, molta igualtat, les defenses imposant-se als atacs i, en fi, un empat a res directe al fetge dels espectadors amb un nivell d’interès similar a una confrontació d’idees entre un membre del PSOE i un del PP.
MALLORCA- VILA-REAL 1-0
Els Germans de la Pampa estrenen entrenador amb una derrota per poc a res al derbi pancatalà contra un Mallorca que segueix intractable a l’Ono Estadi. La sorprenent -i errònia- destitució de Valverde fa el president del Vila-real candidat a sumar-se al partit de l’ex-expresident de Reagrupament per si li falla Laporta.
ATHLETIC- XEREZ 3-2
L’Athletic remunta contra un Xerez que segueix fent a la lliga el paper que el Reino de España fa a l’economia europea per bé que, com a mínim, el president dels andalusos no mira de vendre’ls que estan amb peu i mig a la propera Champions. Per això, als andalusos no els cal denunciar cap Albionato encapçalat ni més ni menys que per Almunia, tal i com fan els dements del PSOE-GAL per mirar de justificar la, per dir-ne d’alguna manera, obra de govern de ZP.
ZARAGOZA- SEVILLA 2-1
El Zaragoza respira amb una important victòria contra Er Mehó Equipo Der Mundo, que una setmana més paga no haver llençat a les escombreries la Copa del Rei, com fan els equips grans. Els aragonesos surten de la zona de descens mentre els sevillans surten de la zona Champions, notícies ambdues bones pels catalans.
ALMERÍA- SPORTING 3-1
Victòria de l’Almeria
perden els asturians
no fou pas emocionant
coses d’aquest coi de lliga.
Derbi de blanc-i-vermells
el deliri a les grades
les balenes són blaves
i si el Barça jugués una lliga europea, o almenys ens apuntéssim a la Premier, no hauríem de perdre el temps en rimes com aquestes.
VALENCIA- VALLADOLID 2-0
El Blavencia segueix ben encaminat vers la propera Champions, situació esperançadora que augmentarà el valor dels jugadors que hauran de vendre per seguir existint, fet que provocarà que gastin una milionada per fitxar nous cracks per jugar la Champions i en conseqüència la desaparició, provocant el deliri dels seus aficionats que podran cremar els dirigents. No menys esperançadorament, Onésimo s’estrena al Valladolid amb l’equip a la zona de descens.
RACING- AT.MADRID 1-1
Empat a poc, a molt poc, amb molta igualtat, etcètera, amb un grau d’interès similar al debat entre la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid i la premsa esportiva barcelonina sobre els àrbitres.
OSASUNA- TENERIFE 1-0
Osasuna de Camacho segueix sumant victòries i allunyant-se d’una zona de descens en la que el Tenerife cada cop es consolida més. A veure si els canaris se’n surten i l’any que ve podem veure més equips andalusos al Pou.
MADRID- ESPAÑOL 3-0
L’Apañó assoleix la primera fita de la temporada: perdre els sis punts contra el Millor Equip de l’Univers. Un cop fet això, que és el mínim exigible per tot perico com cal, és l’hora de fixar-se en altres objectius. La UEFA i el descens semblen prou lluny, així que el millor serà concentrar-se en acabar la temporada amb taquilles mediocres i mirant de que els seus jugadors, tècnics, directius i metges deixin d’estomacar-se.
________
P.S.: Per si a algú li interessa, hem reactivat la pàgina del Facebook del Rival Petit
