BARÇA- HÉRCULES 0-2
Com cada any, el Rival Petit torna amb la Diada nacional de Catalunya. Aquest any, emperò, ho fem a mig gas, ja que encara queden dues setmanes perquè s’acompleixin els cent dies de gràcia després que el sossi-propietari, anteriorment conegut com a sossi, fes l’última de la seva llarga llista d’estelars i pre-clares aparicions a l’univers barcelonista.
El Barça, en l’estrena a casa de Sandro Rosell com a president i amb un horari demencial fet per boicotejar la cel·lebració de la Diada per bé que oficialment es tractava de posar les coses fàcils als abonats -poc més de tres quarts d’entrada-, va i perd clara i merescudament contra un Hércules que acaba de pujar a primera. La setmana passada vaig llegir l’article de Déu al TBO en què explicava que hi havia “petits detalls” que no li abellien i que podien tenir funestíssimes conseqüències. Sempre que escolto Déu parlant en aquests termes recordo el 26 d’Abril de 1986, quan una molt rutinària revisió de seguretat -feta per la gent normal, que diríem per aquí- a la central nuclear de Xernòbil va acabar com va acabar.
En qualsevol cas, el previsible és que la desaforada eufòria que va seguir al primer partit del Barça de Guardiola esdevingui el punt d’inici de les crítiques a l’entrenador de Laporta, Cruyff i txiki, seguint l’estela de la merda contra l’entrenador que han anat abocant Nollas i Perearnaus en els darrers mesos. En veritat us dic que són com la mateixa escòria botiflera que escombrarà la Solidaritat de Laporta -el nostre Laporta-, López Tena -el nostre Guardiola- i Uriel Bertran -el nostre Txiki- d’aquí a onze setmanes, acostant-nos als catalans a la nostra llibertat.
GETAFE- LEVANTE 4-1
Aprofitem aquest matx intrascendent per homenatjaaaaaaar el que diuen que ha de seeeeeeeeeer el successor del Mestreeeeeee Puyal, i per fer-ho dient queeeeeeee tenir un locutor estil Manolete queeeeeee no sap parlaaaaaaaar només ens acosta més al Pou.
SEVILLA- DEPOR 0-0
Empat a res entre Sevilla i Depor en un partit disputat de poder a poder, amb el millor regust de la lliga de les estrelles, emoció, igualtat, intensitat, pivots defensius, centrecampisme, faltes tàctiques i, com no, el deliri a les grades. Per moments, només va faltar en Rubén Novoa amb el seu portàtil i la seva connexió a Internet per completar la festa.
ATHLETIC- AT.MADRID 1-2
El Pateti s’imposa als lleons i a l’àrbitre i aconsegueix la seva segona victòria consecutiva, fet que indefectiblement dispararà l’eufòria de la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid provocant una successió de derrotes absurdes. Els lleons, per la seva banda, comencen igual de malament que van acabar la temporada de casa, amb l’agreujant de l’amenaça del govern dels nacionales de prohibir fumar a la Katedral.
ZARAGOZA- MÁLAGA 3-5
Pletòric inici del Zaragoza a casa amb cinc gols rebuts en mitja hora, fet que va fer sospitar a la concurrència de la presència de l’alcalde Hereu a l’alineació local. Els aragonesos van aconseguir maquillar el marcador, mentre el xeic del Málaga aspira a esdevenir equip revelació i jugar la propera temporada amb el Hapoel Tel Aviv.
SPORTING- MALLORCA 2-0
L’Sporting de Preciado es desfà del Mallorca de Laudrup en un partit que va rebentar els registres del pay-per-view, provocant el deliri a Mediapro, en concurs, i a PRISA, que es juga el coll d’aquí a final de mes amb la única salvació possible de que un fons de capital risc ianki es quedi el vaixell insígnia del progressisme espanyol més GAL, perdó, guai. El Mallorca, en fallida i expulsat d’Europa per deutes, marca el camí a la resta del futbol espanyol.
VILA-REAL- APAÑÓ 4-0
L’Apañó comença la lliga fora de casa amb un resultat esperançador que assenyala cap a la trajectòria d’exemplar regularitat que com a visitant va completar la passada temporada. Al final, quatre a res pels locals, i Iván De La Peña que torna als terrenys de joc.
BLAVENCIA- RACING 1-0
Esperpèntic inici a casa del Blavencia en lliga. Els seus aficionats, que acudien animats i disposats a esbroncar, xiular i insultar àrbitres, jugadors, entrenadors i directius es van haver de conformar amb la segona victòria consecutiva que deixa els blavencians colíders, després d’un poc a res que va fer les delícies dels amants del futbol tàctic. Els càntabres afronten un any difícil, per bé que tindran l’oportunitat de des-fer-se del mai ben ponderat president de Cantabria.
MADRID- OSASUNA 1-0
El Millor Equip de l’Univers toca la lliga amb els dits després d’un poc a res contra Osasuna que ha desfermat l’eufòria en la premsa nacional-madridista. Després de proclamar-se indiscutible campió de la pre-temporada i aconseguir d’una vegada per totes l’anhelat triplet -Santiago Bernabéu, Munich Arena Championship i el Rico Pérez-, sembla impossible imaginar algun equip d’aturar la piconadora blanca en el seu camí cap a la consecució de múltiples títols que posarien fi a la sequera en què Laporta va mantenir a Florentino nodoyuna Pérez.
Signat: Popota
