VALLADOLID- BARÇA 0-3
El Barça de Guardiola, Txiki, Laporta i Cruyff aconsegueix una nova victòria que li permet acabar la primera volta imbatut superant un nou registre històric, i amb un còmode lideratge de 5 punts per sobre dels nostres enemics i els 300 milions que s’han deixat mirant d’imitar-nos.
Tanmateix, la notícia de la setmana no ha estat la victòria, és el que té el cruyffisme. Com vostès recordaran, la premsa esportiva barcelonina portava molts mesos dient que Guardiola no renovaria perquè a) es portava malament amb Laporta, b) no volia influïr en les eleccions i c) es portava malament amb Txiki, fet pel qual d) es veien amb cor de criticar Laporta per demanar al tècnic públicament que renovés. De fet, ho deien amb una intensitat directament proporcional a la proximitat als terminals mediàtics que, fa una dècada, més es van esforçar per escampar els més surrealistes rumors sobre Guardiola, en la seva ferotge -i fracassada- lluita per exterminar tot allò que olorés a cruyffisme, obeïnt les consignes del Règim Nuñista. Com no podia ser d’una altra manera tenint en compte les “informacions” de tots ells -reiterades un cop rera l’altre per tertulians ressabiats que malviuen de fer veure que, al loro, tenen proximitat alguna a Guardiola, o saben el que es cou, quan la realitat és que una de les claus dels èxits culés és que tan la presidència com la secretaria tècnica com l’entrenador, que fins i tot s’ha negat a concedir entrevistes, s’han ciudat molt de seure amb segons qui-, Guardiola va renovar la setmana passada.
Tenint en compte l’antològic i inoblidable paper que havien fet els analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina, tenien dos opcions: o es treien de la màniga un editorial conjunt condemnant la renovació, o seguien intoxicant, en aquest cas atribuïnt la decisió de Guardiola a la generositat i al barcelonisme, i venent la moto de que a l’anunciar l’acord es veia Guardiola incòmode. Com no podia ser d’una altra manera 2, Guardiola va haver de sortir al dia següent per dir que estava ben content, molt agraït a Laporta per haver-lo portat a entrenar al Barça i, per si fos poc, va apostar públicament per la continuïtat de Txiki a la secretaria tècnica. Txiki, que porta anys patint una cacera immisericorde que va començar el mateix dia en què es va negar a substituïr Rikjaard per un senyor anomenat Scolari, és el màxim responsable de l’elaboració d’una de les millors plantilles que mai ha tingut el Barça. El que cal preguntar-se és quin serà el següent “argument” que emprarà aquesta colla de mónguers per seguir parasitant Més Que Un Club.
SEVILLA- ALMERÍA 1-0
Poc a res del Sevilla a l’Almería en un partit més dolent que treballar a la premsa esportiva barcelonina i resolt amb una errada més gran que deixar-se un euro comprant segons quins subproductes.
DEPORTIVO- ATHLETIC 3-1
L’Athletic de Kaparrotz ven cada cop més cares les derrotes. Aquesta setmana, diversos ossos de la cama i el peu de Filipe Luis van ser el preu de la victòria pels locals, que segueixen amb la seva excel·lent temporada sota les ordres de Lotina.
ESPAÑOL- MALLORCA 1-1
Per fi un partit satisfactori a Cornellà, on l’Apañó va empatar a poc contra el Mallorca de Manzano però els seus seguidors van sortir satisfets en poder sumar-se al seu imputat president -que com és tradicional ha tornat a prometre que marxa a final de temporada- a l’hora de queixar-se de l’arbitratge. Felicitats!
GETAFE- AT.MADRID 1-0
Apassionant derbi madrileny que ens situa davant la gran pregunta: quan siguem independents, quina lliga jugarà el Barça? La resposta, amics, és clara: tant li fot i, si algú opina el contrari, queda condemnat per Tribunal Inconstitucional del RP a visionar el derbi madrileny.
TENERIFE- VALENCIA 0-0
Com ja sabem des de fa una pila d’anys, a la pressumpta millor lliga del món hi ha molta igualtat i no hi ha rival petit. Així, empat a res entre un Tenerife que segueix en descens i un Blavencia que segueix en llocs de Champions, aprofitant la tranquilitat que hi ha per allí baix des que ha deixat d’interessar políticament seguir tirant de la trama Gürtel.
VILA-REAL- ZARAGOZA 4-2
Els Germans de la Pampa es desfan d’un Zaragoza en caiguda lliure i s’acosten un xic més a les posicions europees, quelcom meritori tenint en compte que van llençar les primeres deu jornades al mateix lloc on els senyors del PPSOE que hi ha al TC pensen llençar els vots dels catalans.
SPORTING- RACING 0-1
Sorprenent victòria per poc a res del Racing en el derbi dels equips que acaben en -ing. Per acabar de rematar aquesta crònica en situació més que dubtosa, direm que en els derbis la classificació no compta i pot passar de tot. Ep, que nosaltres almenys no cobrem. Ep, de moment.
XEREZ- OSASUNA 1-2
L’Osasuna guanya a Xerez en un partit dels que fan afició. Concretament, dels que fan afició pel cine, pel teatre, per sortir a passejar, per la lectura, per la música, pel bricolatge, pel coleccionisme de segells, per estar mirant fixament un punt de la paret, pel cianur, etcètera.
MADRID- MÁLAGA 2-0
El Millor Equip de l’Univers sentencia mitja lliga amb una contundent victòria contra un dels seus filials no-oficials que corren per la lliga de les estrelles. Per bé que els visitants es van portar bé concedint un parell de golets a Cristiano, cal denunciar que va ser impresentable que no fessin als blancs el preceptiu passadís degut als campions que mana l’esportivitat.
Per si això fos poc l’àrbitre, en un excercici de Villarato indignant, va expulsar Cristiano, en ser agredit el seu colze pel tabic nassal d’un defensa del Málaga que va acabar trencat i rajant sang amb la mateixa facilitat amb que el no menys trencat autogovern català va rajant calers perquè els nostres enemics se’ls gastin comprant l’arxiu centelles. Esperem que els comités actuin ràpidament i treguin la vermella a Cristiano. El que no ens podran treure, això sí, és el bon regust que les nuñistes -és a dir, victimistes- declaracions de Valdano i Cristiano, ambdues plenes del senyoriu i l’elegància consubstancials als madridistes.
