BARÇA- MÁLAGA 4-1
El Barça s’imposa fàcilment en el derbi d’amics de la dictadura absoluta qatarí amb una actuació convincent l’únic però de la qual va ser la lesió de Dani Alves gentilesa, un cop més, de la manifesta incompetència amb què els responsables estan tractant enguany el tema de la gespa. Deixant enrera les collonades dels premis individuals -que, tanmateix, van servir per posar en evidència TV3 en general i Lluís Canut en particular-, el Barça acaba la primera volta amb uns números espectaculars i un joc més espectacular encara.
A diferència del que succeeix al camp, els càncers que el sossi-propietari va entaforar a la llotja no han parat de ficar la pota fins al punt que, en el fet diferencial que caracteritza tots els governs incompetents, han començat a fer auto-crítica a la manera que tot mediocre incapaç de ser a l’alçada del càrrec que li ha caigut en sort: reconeixent un problema de comunicació. És a dir: no és que les falsificacions comptables del senyor que va enfonsar el Magic Barça o arribar a acords només presentables pels sectors culers més anti-semites siguin una errada de l’alçada de l’ego de Cristiano, no; el que passa és que no ho comuniquen bé. Així, a Freixa ja l’han dimitit per les escales com a portaveu i han reforçat l’àrea de comunicació amb encara més gent de trajectòria immaculadament godòtica.
Acabem el repàs de l’actualitat blaugrana amb un breu comentari sobre la renovació de l’entrenador que van posar Laporta, Txiki i Cruyff. Jo vaig tenir l’oportunitat de conèixer Dagoberto Escocia en un homenatge a Manolo Vázquez Montalbán. Com si el paio acabés de descobrir la roda, l’indigent intel·lectual ens va comunicar als presents que MVM també parlava d’altres coses quan parlava de futbol, provocant un tsunami de vergonya aliena que a mí encara em dura. En el seu article dominical, el mateix mentider compulsiu que fa una temporada es dedicava a escampar que Guardiola no volia renovar per la seva mala relació amb el president a qui davant de tot el Camp Nou va agraïr els set anys de presidència pocs mesos més tard començava a presionar l’entrenador blaugrana de la forma impresentable que solen emprar els anti-periodistes que es limiten a escriure al dictat.
GETAFE- ERREALA 0-4
Contra un Getafe més lamentable que el simulacre de primàries amb què els sociates miren d’evitar sortir en globus de la diputació i provocar un augment de l’atur proper al mig milió de persones, l’Erreala recupera la caputxa i s’acosta a la zona europea sempre per darrera del primer equip basc.
SPORTING- HÉRCULES 2-0
Preciado acaba la primera volta amb l’Sporting fora dels llocs de descens després d’una convincent victòria contra l’Hércules
ZARAGOZA- LEVANTE 1-0
Aprofiteeeeeeeeeeeem aquest partiiiiiiit sense transecendència per diiiiiiiiir que noooooooooo, que de cap manera es pot acceptaaaaaaaaaaaar com a successoooooooooor del Meeeeeeeeeeeestre Puyal a un senyor cridaaaaaaaaaaaaaner que no sap parlaaaaaaaaaaaaar correctament.
SEVILLA- ESPAÑOL 1-2
Nova alegria per l’afició bètica amb el nou ridícul d’Er Mehó Equipo Der Mundo, que va perdre a casa contra un Apañó que segueix excel·lint sota la batuta de Pochettino. A més, amb el traspàs de Coro els pericos aconsegueixen de nou tenir menys catalano-parlants que l’Osasuna.
CORNELLÀ- TERRASSA 2-2
L’altre equip de la ciutat, les evolucions del qual segueix el Rival Petit per denunciar l’apartheid a que el sotmeten els mitjans de comunicació i els poders públics, ensopega a casa contra un Terrassa que segueix donant alegries a l’afició (del Cebadell), per bé que segueix amb les aspiracions intactes de cara a l’ascens.
VILA-REAL- OSASUNA 4-2
El Vila-Real segueix acumulant victòries amb la mateixa facilitat amb què els polítics catalans acumulen derrotes. En aquesta ocasió, la víctima va ser un Osasuna amb la defensa més fluixa que el cervell dels que insulten Palin quan un pirat comença a disparar a tort i a dret i no tenen res a dir quan un endollat i sociòpata murcià li fan una cara nova al mig del carrer.
ATHLETIC- RACING 2-1
Els lleons segueixen trampejant el seu habitualment desastrós mes de Gener, i amb una soferta victòria per la mínima contra el Racing s’acosten a la zona europea amb la mateixa parsimònia amb què els etterroides donen resposta a l’excel·lent, meritòria i encertada tasca de l’esquerra abertzale que encapçala un senyor que llegeix des de la presó com un ex-president del braç polític dels GAL es despatxa a la premsa afí explicant que va poder volar la cúpula d’eta.
VALENCIA- DEPORTIV0 2-0
El Blavencia segueix indignant la seva soferta afició amb la seva quarta victòria consecutiva. La desorientació dels blavencianistes en no poder insultar els seus jugadors, directius i entrenadors i ni tan sols els àrbitres és palpable, fet que podria ser aprofitat per la Solidaritat, que el proper cap de setmana es presentarà allà amb tres objectius ben concrets: a) la invasió; b) la substitució de les catalanes per blavencianes i c) oferir una coalició unitària a tots els exclosos pel sistema electoral pactat pels nacionalistes espanyols que saquegen el País Blavencià des de fa una pila d’anys.
IRAN- KOREA DEL NORD 1-0
Tal i com era d’esperar al derbi atòmic, el primer en marcar es va endur el partit. L’honor va correspondre a Ansari, probablement un davanter amb un bigoti de set graus a l’escala de Hitler i unes tendències belicistes a joc amb ell.
ALMERÍA- MADRID 1-1
Empater contra el cuer, plorar a l’àrbitre i començar el Dilluns amb cortines de fum en forma de rumors de fitxatges és quelcom molt familiar per la culerada gràcies a la llarga nit del nuñisme. Si bé cal constatar que intel·lectualment Sergio Ramos és molt superior a Migueli, el Millor Equip de l’Univers recorda cada cop més aquell Barça fracassat i victimista que JC va aparcar al racó de l’història.
Tanmateix, el matx va deixar detalls positius pels blancs. Així, el Pilota d’Or 2011 va aconseguir estavellar un xut al travesser al descompte després de tirar-se tot el partit fent el llepa i fent més passades als jugadors de l’Almería que als del seu equip. Per la seva banda, el dit millor entrenador del món es conformava amb acabar d’enterrar la inversió que el seu cap va fer amb Benzema i oferir a la roda de premsa un espectacle que de ben segur provocarà el deliri en els analfabets funcionals de la premsa esportiva de la nació de Madrid que li riuen totes les gràcies per sort per Catalunya.
