BARÇA- SEVILLA 4-0
Més Que Un Club amplia el seu avantatge al capdavant de la classificació amb una contundent pallissa al Mehó Equipo Der Mundo. Les últimes novetats al conjunt blaugrana són que dos jugadors clau de la temporada passada, Henry i Iniesta, s’estan entonant després de mesos fluixíssims, mentre Ibrahimovic sembla donar-se un descans de cara a preparar els partits de la Champions.
En tot cas, els blaugrana van clavar quatre gols com quatre sols que van provocar el deliri a les redaccions, on aquestes últimes setmanes tothom piulava dient que la confecció de la plantilla culé era deficient i posava com a exemple els sevillistes, beure per creure. A falta d’un partit per acabar la primera volta, els de Guardiola duen cinc punts d’aventatge als nostres enemics, tot i que la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid informava no fa gaire que aquest Gener es produirïa el sorpasso.
MÁLAGA- GETAFE 1-0
Poc a res del Málaga contra el Getafe en un matx tan vibrant com un plenari entre els racistes de primera i els racistes de segona a l’ajuntament de Vic.
MALLORCA- DEPORTIVO 2-0
El Mallorca de Manzano guanya el seu novè partit consecutiu a casa i es situa a la zona Champions, donant esperances al futur de la lliga de les estrelles en la que el 80% dels equips, seguint els brots verds de l’economia espanyola, s’aniran declarant en concurs. Que un equip que no pot ni fitxar, que fa mil anys que està en venda i que està més zombie que una caixa del PPSOE es pugui situar tan amunt ofereix lliçons sobre el conjunt de la lliga.
AT.MADRID- SPORTING 3-2
El Pateti enllaça una portentosa ratxa de tres victòries consecutives, fet més que suficient perquè la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid comenci a inflar el globus de l’eufòria i dóni els matalassers com a màxim favorit de la competició que, afortunadament pels catalans, va abandonar el Barça la setmana passada.
ZARAGOZA- XEREZ 0-0
I si Catalunya fos independent, quina lliga jugaria el Barça? Partits com aquest, amb un empat a zero directe al fetge dels dissortats espectadors que es van acostar a la Romareda, ens donen una possible resposta. O no. En tot cas, cal destacar que la impresentable reacció de l’afició local, xiulant tothom, dóna als aragonesos força opcions per desaparèixer, aquest cop de manera definitiva, del món de l’esport professional per abocar-se en els sectors dels esports de neu o els casinos.
OSASUNA- ESPAÑOL 2-0
I si Catalunya fos independent, quina lliga jugaria l’Apañó? No ho sabem, però els pericos van completar el nefast cap de setmana dels patriotes bilingües i no-nacionalistes fans dels borbons amb una contundent derrota a Pamplona que, a més, ha servit per desfermar una guerra interna en el cos tècnic. Algun scholar americà hauria d’estudiar algun dia la portentosa capacitat dels pericos per disparar-se en un peu sense necessitat.
VALENCIA- VILA-REAL 4-1
El Blavència s’imposa amb contundència al derbi de la Catalunya sud amb un gran partit que l’allunya dels seus perseguidors i el situa a només tres punts dels galàctics, davant la indignació dels seus aficionats.
RACING- VALLADOLID- ALMERÍA- TENERIFE 1
Massiu empat a poc entre quatre dels més distingits representants de la lliga de les estrelles que somien, tots ells, amb la possibilitat d’esdevenir equips revelació i, via Intertotto, aconseguir una plaça a la HUEFA i disputar partits vibrants contra el Racing de Transilvània de torn. Això sí, quan es desperten hi ha el que hi ha: molta igualtat, centrecampisme, pivots defensius, equips ben treballats i, en fi, el deliri a les grades.
ATHLETIC- MADRID 1-0
El Millor Equip de l’Univers cau a la Katedral contra Un Cas Únic en el Futbol Mundial gràcies a un gol matiner de Llorente a la sortida d’un corner i 87 minuts de futbol ultra-defensiu que només va servir per calibrar les diferències entre el Barça de la passada temporada -veure final de copa- i els dolents d’aquesta. Com és habitual cada cop que Cristiano, que diu que es motiva en ambients caldejats, no la va a olorar i, com les altres visites dels blancs a territoris enemics -després del Sadar i el Nou Camp-, va rubricar llur actuació amb zero gols i algunes sortides de tò plenes de senyoriu i elegància.
Pels amants de les estadístiques, el porter local, Gorka Iraizoz -que per cert era l’únic perico, amb Coro, que contestava en català a les rodes de premsa- va fer dotze aturades més que el dit millor porter del món per part de la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid -i per bona part dels nostres amics de la premsa esportiva indígena-, que va abandonar la Katedral amb una sola aturada al sac. La impotència dels blancs, que un cop més tornen a fallar a la que la cosa se’ls complica una mica, i que van tenir molts problemes per crear ocasions, va ser deguda -perico qui ho dubti- a la no presència a l’equip titular del Que Tira del Carro, condemnat a la suplència de forma injusta des de fa una pila de partits.
______________
Pels amants de les estadístiques dos, ahir la lluita per la dominació mundial que realitza la redacció del Rival Petit va assolir la fita de les cent mil lectures d’ençà que vam entrar a l’Indirecte fa 20 mesos, així que moltes gràcies a col·laboradors i lectors i especialment a les seves amigues, cosines, germanes i conegudes.
