BARÇA- LLEVANT 2-1
Migueli, problemes amb la gespa, documentals nuñistes pagats amb fons públics, Prenafeta al Palau i el retorn de les tesis dels nazis en matèria de salut pública donen la benvinguda a un nou any molt vell que el Barça va encetar amb una victòria contra el Llevant amb dos gols aconseguits mercès a sengles passades de Daniel Alves, el brasiler que xerra català al qual la caverna neo-nuñista porta dos mesos atacant perquè es nega a assumir els principis d’austeritat de la Junta que té a sou a Miguelis i Rexachs sense que ningú sàpiga què fan exactament.
En l’apartat d’auto-crítica, que separa el Rival Petit de les clavegueres mediàtiques nuñistes, aprofitem el partit 549 de Xavi amb el Barça per empassar-nos de bon grat la melé de crítiques amb que l’hem massacrat des que va debutar fins el dia va decidir passar-se als bons i lloar públicament l’excel·lent tasca del President Laporta.
SPORTING- MÁLAGA 1-2
Els nostres germans musulmans sentencien Manolo Preciado amb una victòria sòrdida al Molinón, gairebé tant sòrdida com els aires de renovació que corren per la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya amb el nomenament de l’Honorable senyora Murrió com a agraïment als serveis prestats.
SEVILLA- OSASUNA 1-0
Poc a res del Sevilla contra Osasuna en un partit pletòric de centre-campisme, faltes tàctiques, violència sense sentit i que, en conseqüència, va provocar el deliri en unes grades eufòriques per poder gaudir de la millor lliga del món.
VALENCIA- ESPAÑOL 2-1
Després de perdonar una victòria a Mestalla, l’Apañó veu com un gol en fora de joc al descompte el deixa amb cara de Luis García provocant la indignació dels blavencianistes, que van haver de marxar a casa sense esbroncar l’àrbitre i els seus jugadors com sovint es deleixen per fer.
VILANOVA I LA GELTRÚ- CORNELLÀ 0-1
Important victòria a domicili del Cornellà que li permet acabar la primera volta ocupant una de les places de promoció d’ascens. Sí, la crònica surt perquè el Rival Petit vol denunciar l’apartheid que pateix l’històric club llobregatí per part de la premsa i els estaments oficials, que es dediquen a parlar d’altres equips amb aficions totalitàries que mai obliden les banderes pre-constitucionals o els crits de puta Catalunya.
AT.MADRID- RACING 0-0
Empat a res en un partit disputat a zero graus amb zero interès, zero beneficis per les televisions i, en fi, que suposa una petita passa en el camí de la lliga de les estrelles vers el zero absolut.
ZARAGOZA- ERREALA 2-1
El Zaragoza d’Aguirre respira amb una victòria contra una Erreala més pendent d’apuntalar les novetats que s’esperen per la propera temporada de la política basca que de jugar partits d’absurds als quals, però, agrairem eternament la important contribució a l’enfonsament de PRISA.
ATHLETIC- DEPORTIVO 1-2
L’Athletic es deixa sorprendre pel Depor de Lotina. De fet, no només es deixa sorprendre, sinó que fins i tot es va deixar expulsar els dos centrals titulars que d’aquesta manera es perdran la tornada de la Copa contra el Barça, snif. Baixes que se sumen a la lesió d’Amorebieta i que, en fi, donen al Barça petites opcions de sobre-viure a la Katedral.
MALLORCA- HÉRCULES 3-0
Aprofiteeeeeeeem aquest partit de nuuuuuuuuul interès per dir queeeeeeeee no, que no poooooooooooot ser successor del Meeeeeeeeeestre Puyal algú que no saaaaaaaaaaaap parlar. Bé, per això i per dir que l’hem escrit tot fumant un Marlboro, en homenatge a l’article 9.3 de la llei anti-tabac que han fet aquests polítics babaus encapçalats per la Leire Pajín que no tenen valentia ni honestitat per regular el sector financer o la morositat de les administracions, i que prohibeix qualsevol alusió al tabac en mitjans de comunicació.
VILA-REAL- ALMERÍA 2-0
Amb la mateixa facilitat amb què un polític d’aquests que ens xuclen el 40% del PIB ens anima a preocupar-nos només dels nostres deures en comptes de reclamar drets talment com si l’estiguessim pagant, a ell i als seus companys, amb gairebé el 50% dels calers que ingressem, el Vila-Real s’imposa al sempre dantesc Almería i es consolida a la zona Champions.
GETAFE- MADRID 2-3
El Madrid va honor al nom d’un dels secretaris generals del nou govern convergent -ens referim a Enric Colet Petit- i acaba demanant l’hora en un dels múltiples partits que anualment disputa contra els seus filials pirates. Aquest cop els locals no es van dedicar a llençar penals a les escombreries, doncs el seu porter ja es va encarregar pel seu compte de solventar el partit amb la màxima eficiència. El partit va servir per tornar a veure jugar a kaká, que d’aquesta manera comença amb la seva posada a punt per afrontar en plenitud de condicions la propera edició de la Copa Amèrica, competició que vol afrontar amb esperit de revenja després del ridícul de la canarinha al Mundial.
