BARÇA- ERREALA 5-0
La pesada llosa de l’herència de la gestió de Laporta segueix marcant la pauta del sandruscu, Màgic Faus i la resta d’incompetents dantescos que escalfen cadira a la llotja del Camp Nou. Amb l’excel·lència futbolística acostumada, l’equip de Guardiola va atropellar l’Erreala en un partit que va servir perquè veiessim les primeres pancartes contra la junta, que van ser ràpidament retirades pels serveis de seguretat del club, que des que ja no es dediquen a haver de fer d’escortes dels directius per motius obvis tenen temps per fer altres coses.
En l’apartat futbolístic, el més destacable va ser la llibertat total que va donar Guardiola a Dani Alves perquè mirés de fer un gol i poder així pressionar la junta, que ja ha donat instruccions clares i precises a les seves clavegueres mediàtiques perquè comencin a desqualificar el lateral brasiler amb motiu de la seva renovació.
Emperò, la notícia de la setmana va ser la signatura de l’acord de patrocini amb una fundació de la família real qatarí. El nuñisme vivia abraçat al cap d’estat de la dictadura teocràtica vaticana, i el seu hereu prefereix una dictadura teocràtica musulmana. Mentre sigui dictadura i teocràcia, els estàndars ètics i democràtics de la part menys dotada moralment del barcelonisme sembla tenir les coses ben clares.
Les reaccions dels analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina han estat de les que fan època. A RAC1 difícilment podien contenir l’eufòria per un acord, i els pobres es passaven de frenada a l’hora de lloar les excel·lències del “flexible” i “tolerant” -són paraules de Mágico Faus- règim qatarí. Santi Nolla, l’Orinal de Pedralbes, clarificava la gravíssima situació econòmica que van venent Mágico i companyia assenyalant eufòric que l’acord serviria per fitxar Cesc -sí, el que estava fitxat en cinc minuts-. El millor, emperò, va ser un cop més Xavier Bosch, a qui lògicament tot el que fa el seu company de l’escola sandrusku li sembla igual de bé que tot el que feia Villalonga al seu company l’inspector Aznar López. El que succeeix, això sí, és que els bons catalanets hem de saber diferenciar entre les relacions entre dos homes íntegres com el sandruscu i un periodista que es dedica a escriure sobre amics de l’escola i les pràctiques gangsterils d’Aznar i Villalonga o els també companys RuGALcaba i Lissavetsky.
El resum de tot plegat va ser una immillorable exhibició de coneixements sobre política internacional i drets humans realitzada pel bò i millor dels sectors més deficients morals de la premsa de per aquí. La conclusió és que la manca de partits recorda una mica a Dinamarca, la manca de sindicats és més sueca, les lleis fomentadores de l’esclavatge són de caire més finlandès, el tema d’apallissar dones té un toc noruec, la pena de mort per l’apostasia ens situa en coordenades holandeses de drets humans, la presó pels homosexuals té tocs de democràcia britànica i així successivament. Al final, el club obert a l’integrisme i tancat als nous socis, doncs l’alçada ètica no és quelcom que hom pugui canviar tot d’una.
GETAFE- VILA-REAL 1-0
Poc a res del Getafe contra el Vila-Real en un partit més sòrdid i lleig que el consell nacional que li estan mirant de muntar a Joan Puigercós després de la seva desafortunadíssima compareixença pública després de les eleccions. El deliri a les grades, etc.
SEVILLA- ALMERÍA 1-3
No fa ni dos anys que el també falangista Del Nido treia pit assegurant ser “Er Mehó Equipo Der Mundo“. En aquells moments Iceta, Montilla i Zaragoza tenien sensacions similars, i només n’havien passat tres des que amb un cop d’estat havien liquidat el poder dels que els havien portat a manar a la generalitat i a la inmensa majoria d’ajuntaments i diputaciones del país. Un cop assolides les fites d’expulsar el dit sector catalanista de cap influència, de fer palesa la inexistència de la camama federalista que han venut durant una pila d’anys i d’haver assolit el segon pitjor resultat de tota la història, només els queda completar l’obra al proper mes de Maig amb una bona ensorrada i posar a la Minijtra Chacón a disputar el vot ètnic amb els ultres peperos, ciutadans i angladistes per tal que poguem començar la col·lecta per fer-los el monument que mereixen a la Plaça Catalunya de la capital de Xarneguistan. A tot això, sisena derrota consecutiva dels sevillistes, que ha motivat que l’eufòria dels bètics sigui encara més gran que la que sentim els bons catalans cada cop que constatem que Iceta, l’ideòleg de tota la operació que va camí d’ensorrar el PSC, va consolidant les seves quotes de poder.
HÉRCULES- MÁLAGA 4-1
Derbi d’equips blanc-i-blaus plens de gents amb coeficients intel·lectuals orginals. Al final els africans guanyen amb la mateixa facilitat amb què el govern del PSOE-GAL manipula els contractes de subministrament del ministerio de defensa contra uns malaguenys que, en ser propietat d’un xeic, podrien veure canviada la seva condició de secular filial pirata dels nostres enemics per la de filial nostre.
ATHLETIC- ESPAÑOL 2-1
L’Apañó es deixa remuntar a la Katedral la mateixa setmana en què vem veure les imatges de la pallissa que a Balaguer va rebre el seu filial i que va acabar amb quatre hospitalitzats incloent un jugador amb el prepuci més destrossat que la credibilitat del seu president -i bon amic del sandrusku, especialment després que aquest li hagi regalat el tema Baena- després d’assegurar que seguirà cinc anys més quan porta unes 1.800 temporades assegurant que serà l’última. Veient les imatges de la tita embenada de la víctima era difícil no recordar les últimes visites del Barça a la delegació a Cornellà del Madrid…
SPORTING- LEVANTE 1-1
Empat a poc entre Sporting i Llevant en un partit disputat de poder a poder que aprofitarem per comentar els darrers esdeveniments que s’enmarquen al concepte “edat dopada del deporte español“. El resum de tot plegat és que el president de la federació d’atletisme és un catedràtic de bioquímica al qual van encarregar a mitjans dels vuitanta, quan només era directiu, que contractés un tal Eufemiano Fuentes que es veu que sabia uns tractaments que havia après a l’extranger per tal que els atletes espanyols poguessin competir en igualtat de condicions. Els primers resultats de tot plegat es van obtenir als 90, i el Ministre que duia el ram de l’esport -i que a més havia estat velocista de jove, a més d’alumne del catedràtic de bioquímica esmentat-, malalt a més de l’atletisme, es feia fotos als jocs olímpics, al final dels giros i demés.
MALLORCA- RACING 0-1
Poc a res del racing a Mallorca en un partit que etc. Com dèiem, el tal Ministre, que es deia i es diu RuGALcaba, va coincidir a les classes del president de la federació amb un altre senyor anomenat Lissavetsky, que ara presideix el Consejo Superior de Deportes i s’encarrega del tema del dopatge. Com el Rival Petit escriu per un públic selecte, culte i preferentment femení i no per periodistes esportius, ho deixarem aquí tot recordant que RuGALcaba és com tothom sap una persona d’allò més despistada i que segur que en cap moment es va adonar de res del què passava.
AT.MADRID- DEPORTIVO 2-0
El pateti agafa aire imposant-se a un Depor més desaparegut que el transparent i ètic president blau-grana que s’amaga com una rata quan ha de defensar Guardiola, que s’amaga com una rata quan ha de presentar acords amb monarquies absolutes “flexibles” i “tolerants”, que vota en blanc com una rata a la decisió més important de la història i que esquiva com una rata les preguntes sobre les empreses que suposadament ha venut, incloent una dedicada a revendre entrades del Barça. Això sí, quan cal anar a arrossegar-se davant els presidents càntabre, perico o extremeny, el bon jan que ens va regalar el sossi-propietari -i que pel nou contracte de catering del Camp Nou exigeix entendre el català i entendre i parlar el castellà en un excercici de cosmopolitisme que l’honora- no falla mai.
ZARAGOZA- MADRID 1-3
En una nova exhibició galàctica el Millor Equip de l’Univers es desfà del totpoderós Zaragoza a l’infern de la Romareda amb un golàs de Cristianator, que va donar noves mostres de senyoriu i elegància al llarg del partit.
