És per respecte als fidels seguidors de Rival Petit que farem l’esforç de penjar aquesta reduïda crònica de la jornada, doncs servidor –el becari de guàrdia- no té cap interès especial en treure les castanyes del foc ni salvar-li la cara al irresponsable i poc previsor del nostre redactor en cap. Redactor en cap que segons ens informen els observadors de RP distribuïts per diversos locals de la nit barcelonina, hauria estat vist a la festa de Luz de Gas participant activament del que ja es coneix com la Conga del Mumm. Conga que ha provocat –per cert- una mena de poltergeist de l’ala més friki de la Brunete bramant sorprenentment i com una sola veu en defensa dels productes catalans en general, del cava en particular i pel boicot al champagne francès.
En tot cas, i en honor del nostre kefe, del que si estem convençuts és que –cas que continuï de festa- segur que no serà per commemorar el trenta un aniversari de la constitució espanyola. Constitució que no han votat els menors de 50 anys i que com una camisa de força dificulta les nostres aspiracions nacionals.
I pel que fa al futbol i sense entrar massa en detalls, podem comentar que:
A la jornada tretze hem pogut veure com el Maligne, desprès del extraordinari partit jugat al Camp Nou, on només va perdre per la mínima, tornava a tocar de peus a terra. El seu joc era com el de les jornades precedents –o sigui res- i gràcies a un àrbitre del col•legi català va poder encarrilar el partit contra l’Almeria. El metrosexual de les abdominals fallava un penal i acabava embogit i expulsat per una segona groga que havia de ser vermella directa. Es comenta que van veure al Valdano entrant al vestidor de l’àrbitre per implorar clemència.
El Barça refermava el liderat amb una clara victòria al camp del Depor i una primera mitja hora espectacular. En Pep alineava tota l’artilleria pesada i deixava –un cop més- en evidència als nois de la premsa a l’hora d’avançar i no encertar les alineacions, doncs encara no han entès com funciona això de les rotacions. En Messi deixava molt clar –un cop més- perquè ha estat escollit el millor jugador del món. Elecció que per a tothom és indiscutible si exceptuem l’escuderia de la Brunete en bloc que encara no ha superat ni han paït la gran injustícia que s’ha comés no donant la pilota d’or al Safi Hernández, el nostre estimat funcionari i cervell de la Coja.
La jornada ens ha deixat la victòria dels altres equips catalans: el Mallorca davant el Saragossa per 4-1, el Vila-Real remuntant davant el Getafe -un dels filials del Real Madrid– per 3-2 i el València guanyant al conjunt del Joaquín Kaparrut -l’Atlètic de Bilbao– per 1-2
L’altre filial del Madrid, l’Apañó de Cornellà-el Prat-Sant Boi-Gavà-Viladecans, ha sofert una espectacular golejada davant el Racing de Santander per 0-4 i per a més inri, el jugador cedit pel Barça, el brasiler Henrique, s’encarregava d’obrir el marcador. L’ex-equip de Sarrià està cada cop més a prop del pou i va camí de deixar sense equip de primera la comarca del Baix Llobregat.
A destacar l’empat que cedeix el Sevilla davant del Valladolid per 1-1, que contribueix a reduir la insuportable fanfarroneria i fer baixar una mica les orelles al seu impresentable president.
De la resta de partits, res a comentar. Només deixar constància dels resultats ja que el seu nivell futbolístic seria impropi d’una competició de primera divisió. Així doncs, victòria del Pateti al camp del Xerez per 0-2, empat de l’Osasuna al camp del Màlaga per 1-1 i victòria dels nostres amics de Tenerife davant l’Sporting de Gijón per 2-1
Signat: el becari de guàrdia
