BARÇA- MALLORCA 4-2
En un excercici de cruyffisme de manual, Guardiola revoluciona l’alineació i el Barça s’imposa amb solvència a un bon Mallorca. El nostre cas particular de raulisme es va quedar a la banqueta i la seva posició la va ocupar un Busquets que, a diferència de la setmana passada, s’ha dedicat a entrenar i no a donar carnassa als impedits cerebrals de la premsa esportiva barcelonina, fet que li va permetre rendir millor i no perdre pilotes estúpides com la que va costar l’empat a Pamplona. En aquest sentit, és important que ara que encara és jove i està en edat de formació, el club vetlli pel seu desenvolupament, i que li ensenyi que a gent com ell se’ls paga per jugar, mentre que per parlar ja tenim millors perfils com l’entrenador, el president o Olegari.
En l’apartat futbolístic, Henry va tornar a posar al seu lloc a la seva legió de crítics, que segueix fent bandera de la manca de criteri, la ignorància i l’univers monguer. Però com no es poden estar més de cinc minuts amb la boca tancada i usant el cervell per reflexionar, comencen a agafar volada les crítiques al tovarich Xigrinski. motiu pel qual el RP es veu obligat a sortir a la palestra i deixar algunes coses clares. Primer, l’adaptació de Xigrinski durarà un any, com va durar un any també la d’un altre jugador amb llacunes en defensa i molta qualitat en atac i del qual no es va entendre que era més atacant que defensa -igualment que tampoc s’entenia que Eto’o fos més defensa que atacant, tot i que s’afartés de fer gols-: el seu nom és Ronald Koeman, i en la seva primera temporada també va haver de patir al Camp Nou l’analfabetisme futbolístic que és marca de la casa.
VALLADOLID- XEREZ 0-0
Pletòric i inoblidable empat a res a Pucela, a dos-cents mil graus sota zero, i amb l’afició paralitzada no pel fred sinó pel que contemplava al terreny de joc. Però ja se sap: quan siguem independents, quina lliga jugarà el Barça?
GETAFE- DEPORTIVO 0-2
Un Deportivo amb nou guanya al prestigiós Coliseo Alfonso Pérez. Prestigiós, és clar, per alguns. Especialment, la família d’Alfonso Pérez. O no. Els gallecs es situen cinquens, mentre els madrilenys segueixen tenint un humilant zero a la seva casella d’empats.
SPORTING- ESPAÑOL 1-0
Amb un gol matiner l’Sporting del criticat Preciado li clava un poc a res a l’Apañó de Pochettino, que segueix a la zona tranquila de la classificació mirant de reüll, això sí, si les conseqüències de l’operació Pretòria arriben al maravellós món de l’urbanisme de Cornellà. Es pot somiar?
TENERIFE- MÁLAGA 2-2
Clàssic partit amb una part per cada equip que acaba amb repartiment de punts que poden valer el seu pes en or al final de la temporada. Si no és així, emperò, algú haurà de donar explicacions. Els malaguenys segueixen ocupant de forma esperançadora el fanalet vermell de la classificació.
ALMERÍA- OSASUNA 2-0
Cop d’efecte de l’Almería del Manito Hugo Sánchez, que empata a punts, victòries, empats, derrotes i gols encaixats amb l’Osasuna de Camacho. Actualment ocupen les posicions deu i onze de la classificació, però queden 28 partits apassionants perquè aquest apassionant enfrontament entre Almería i Osasuna es decideixi a l’hora que rebenta totes les estadístiques del pay-per-view.
RACING- ATHLETIC 0-2
L’Athletic de Kaparrotz guanya amb facilitat imprevista al Sardinero, on el Racing no aixeca cap des que el curt de gambals de les anxoves que presideix la comunitat càntabra va decidir sortir a la palestra per donar sortida al que li raja de la massa informe que té al lloc on la resta de la humanitat té al cervell sobre el President Laporta.
VALENCIA- ZARAGOZA 3-1
Amb una bona primera part el Blavència es desfà del Zaragoza davant la continguda indignació de l’afició txe, que no només no va poder insultar els seus sinó que a sobre va veure com l’àrbitre es situava fora del seu punt de mira fent-los regals.
SEVILLA- VILA-REAL 3-2
En un partit amb un indignant excés de gols i futbol ofensiu, Er Mehó Equipo Der Mundo derrota uns ressucitats Germans de la Pampa, fet que justificarà noves exhibicions de prepotència del seu president falangista. Com sol passar, ja el posaran a lloc a Europa.
AT.MADRID- MADRID 2-3
El Millor Club de l’Univers guanya al camp del Pateti com fa cada any. La única diferència amb altres temporades és que enguany el Que Tira del Carro va saltar des de la banqueta, i que la seva presència al camp va evitar que els matalassers donessin la volta al marcador. Sí, ja sé que hi haurà qui digui que quan el Premi Mito del prestigiós diari Marca anaven tres a res, però una cosa és la realitat i una altra ben diferent és la línia editorial del Rival Petit, que defensa la titularitat del Más Listo de la Clase per lo civil o per lo criminal.
L’anècdota entranyable del derbi la va protagonitzar Pellegrini, que a més de rebre periòdicament dels molts necessitats del centre de la foto periodistes esportius nacionals de la nació de Madrid va rebre l’impacte d’una pedra llençada des de la graderia. M’hi jugo una coca-cola, això sí, a que no llegim gaire coses sobre aquest tema.
