Una manifestació també és una àgora. Aquesta tarda no hi haurà un esquer banal en una pantalla gegant per a veure l’equip de futbol del país que boicoteja les nostres seleccions esportives i lloga els nostres jugadors a bon preu. En la nostra llarga caminada d’estiu ens veurem les cares, parlarem, cridarem i sentirem els colors de Catalunya disposats a guanyar el gran partit de la llibertat.
El debat és democràcia. El que s’ha produït a l’entorn de com havia de ser la capçalera de la manifestació es mereix la nostra atenció molt més que no la nostra crítica o la nostra burla. La unitat no és un bé de fàcil obtenció. La unitat és debat i desacord, és construcció pacient. Crec que el President Montilla s’està especialitzant en això d’anar pujant el llistó unitari dècima a dècima, centímetre a centímetre.
Els que no hi vindran ho justifiquen. Uns dient que estava cantat que l’estatut fracassaria i per tant que ara no els busquin. D’altres creuen que amb la manifestació es dóna suport a una eina legal que està morta i no paga la pena perdre el temps. Finalment tenim el segment ultra que, calent per la lavativa roja, creu que tot això és una broma, com el futbol.
Avui doncs, manifestació professional i unitària dels catalanistes. Per l’estatut o per la llibertat? La nostra resposta al dilema que ens planteja España no tardarà tant com la resposta del seu Tribunal Constitucional.
