Dimarts, 15 de juny de 2021 - Edició 1055
La República

Immersió, trilingüisme, i més… a l’educació

            El sector de la societat que es dedica a l’educació i totes les persones que hi estam relacionades formam la comunitat educativa. Aquest sector de la societat tan nombrós […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 01/10/2014

            El sector de la societat que es dedica a l’educació i totes les persones que hi estam relacionades formam la comunitat educativa. Aquest sector de la societat tan nombrós ha tengut i té molta paciència amb els polítics que ostenten el poder, especialment amb els responsables del funcionament del sistema educatiu. Que massa polítics d’avui en dia tenguin una escassa formació és un greu problema per a l’administració de tot el que ocorre en qualsevol territori, però que aquests polítics no dissimulin la seva ignorància en les matèries que els correspon dirigir, frega l’estultícia i el ridícul més espantós. A qui s’adrecen? Quin és el públic que els aplaudeix? O és que es creuen que la gent pensa que el poder polític atorga ciència infusa? 
 
            El president del Govern i altres polítics del seu entorn afirmen que anul·lar el TIL (Tractament Integrat de Llengües) de les escoles suposa privar els alumnes del meravellós trilingüisme, que ells oferien, i abocar-los a la més absurda mediocritat de la innecessària immersió. Encara que no ho diguin amb aquestes paraules, això és el que volen donar a entendre. I si això és així, no saben res de res sobre educació i ensenyament, ni hi entenen un borrall. El mal és que hi hagi algunes persones formades que no els assessorin ni els expliquin aquests conceptes. Aquests venuts al poder són els vertaders responsables d’aquesta desastrosa gestió. Com es pot voler ser còmplice, per a sempre, de la voluntat de fer un vertader genocidi? Per què volen passar a la història com a renegats i com a traïdors?
 
            La immersió lingüística és un mètode d’ensenyament que s’utilitza per a ensenyar a uns alumnes determinats una llengua que desconeixen. Ha estat el cas del temps en què han arribat tants d’immigrants, procedents de qualsevol país del món que han pogut començar aprenent la llengua de l’escola, el català, per exemple, pel mètode de la immersió lingüística. Una vegada han après la llengua que al principi desconeixien deixen de fer immersió lingüística a l’escola. La immersió lingüística és un mètode que serveix per aprendre qualsevol llengua; per exemple, si a Badajoz hi acudeix un grup d’immigrants de qualsevol indret del globus terraqüi, i aquests envien els seus fills i filles a l’escola, aquesta faria el que cal si empràs la immersió lingüística per ensenyar-los l’espanyol. Per tant, immersió no és sinònim de cosa abominable, sinó d’un gran mètode no superat per a l’ensenyament de llengües.
 
            El trilingüisme no és cap mètode, sinó que és la capacitat de qualsevol persona d’usar tres llengües diferents per comunicar-se. Es pot dir que una escola aplica el trilingüisme, quan procura que els seus alumnes puguin acabar l’escolarització podent-se relacionar en les tres llengües que aquesta escola ha ensenyat. La immersió lingüística només ha estat temporalment a les escoles i no a totes, però el trilingüisme fa anys i panys que hi és, i també es poden trobar escoles on s’ha cultivat el multilingüisme, ensenyament de més de tres llengües.
 
            A qualsevol govern d’un territori determinat li interessa planificar que les escoles hagin de preparar els seus alumnes perquè es puguin relacionar en tres o quatre llengües. El Govern, la conselleria d’Educació, també pot voler avaluar quina és la preparació que obtenen en acabar els estudis, en cada una de les llengües que pretenia ensenyar l’escola i també estudiar si cal canviar les metodologies o proporcionar més recursos perquè es pugui aprendre millor qualsevol de les llengües corresponents. El professorat, els lingüistes i els pedagogs saben que l’ensenyament d’una llengua depèn del context i de l’entorn on es pot usar. La llengua que es troba a l’entorn familiar és la primera que s’aprèn, l’escola només la perfecciona i ensenya la varietat estàndard d’aquesta llengua perquè els estudiants es puguin relacionar oralment i per escrit amb tots els que la coneixen. Si com a exemple, ens referim al català, al castellà i a l’anglès, s’ha de manifestar que la que té més entorn, persones que l’usen, mitjans de comunicació (diaris, ràdios i TV) és el castellà. El català, com a llengua pròpia del territori segons la nostra Carta Magna (l’Estatut) no es troba massa a l’entorn, ni als mitjans de comunicació, i amb dificultats a l’Administració, per tant, l’escola ha de resoldre aquestes mancances, i ha de ser la llengua de l’escola, especialment si així s’aconsegueix que sigui apresa a usar, encara que no se n’aprengui tant com el castellà (això ha passat sempre). A més, aquestes són les dues llengües oficials que la nostra Constitució (que és l’Estatut) mana que s’aprenguin. El darrer paràgraf el dedicaré a la tercera llengua, en el nostre cas, l’anglès.
 
            El Govern ha de vigilar si en acabar els estudis obligatoris és té un bon domini de l’anglès. Si aquest bon domini no s’aconsegueix, perquè no existeix entorn en anglès (recordem que les persones que tenen diners envien els seus fills a un entorn anglès per aprendre’l), el Govern parlarà amb els professionals de l’escola, de la universitat, de la lingüística i de la pedagogia per determinar com es pot fer perquè s’aprengui l’anglès necessari per poder comunicar-se o estudiar en aquesta llengua. D’aquesta manera sortirien idees de projectar per la televisió autonòmica pel·lícules originals en anglès i subtitulades al català, de posar ajudants d’anglès al professorat, de canviar la metodologia d’ensenyament, de fer desdoblaments, etc., i d’aquesta manera la conselleria d’Educació estaria en condicions de posar en marxa un tractament integrat de llengües adequat i didàctic, que l’escola acceptaria.