Dimarts, 6 de desembre de 2022 - Edició 1594
La República

Igualtat entre homes i dones?

Des que la dona es va incorporar al món laboral les coses han canviat molt, moltíssim; es tenen menys fills, les tasques de la llar es distribueixen de diferent manera, […]

Laila Karrouch 18/03/2010

Des que la dona es va incorporar al món laboral les coses han canviat molt, moltíssim; es tenen menys fills, les tasques de la llar es distribueixen de diferent manera, no es poden cuidar els avis a casa… En fi, que res és com era. Hi ha qui diu que ja era hora que la dona tingui la seva llibertat de treballar per portar a casa un sou i hi ha altres, com jo, que dubtem si la primera dona que va sortir al carrer a treballar a una fàbrica ho va fer bé del tot, i tinc els meus motius.

Quan arribo al vespre de la feina; després de fer de mestressa de casa, mare, cuinera, companya, esposa, infermera… No tinc esma ni per respirar, és llavors que tinc insomni i no sóc capaç d’aclucar els ulls. Tot té un preu i com que volem igualtat i ens hem empassat molts d’aquells anuncis que diuen que les dones estem fetes per fer més de dues coses a la vegada i que els homes no serien capaços… (per cert, sempre m’he preguntat qui hi ha darrera d’aquests anuncis, homes o dones?) Ens ho hem cregut de veritat i moltes, jo la primera, hem anat pel món com les “superwomen”, com les que podem fer-ho tot, vaja.

Penso que els homes, en aquest aspecte, sí que van ser més intel·ligents i sincers, tot i que algunes ens costi reconèixer. Ara bé, les dones demanem, també, que certes tasques, es reparteixin per igualtat: que els homes col·laborin a casa, que facin la compra, els cridem si ens trepitgen el terra moll i quan els tenim “·ensenyats” se’ns van de visita a casa de la mare i els prohibeix fer res de tot d’això, si l’objectiu és fer-los tornar bojos anem per bon camí!

Per l’altra banda, i com que vull ser justa amb els dos sexes, no puc deixar de parlar de la custòdia dels nens quan hi ha un separació matrimonial perquè arrossegaria la mala consciència tot el dia. La pregunta és, perquè moltes dones- i gairebé tots els jutges- creu que els petits han d’estar amb la mare i no amb el pare? Perquè moltes fèmines creu que el sexe oposat no és capaç d’assumir aquest càrrec? És que un pare no té el mateix dret que una mare? Volem o no volem igualtat, doncs? I per cert, no s’hi val l’excusa que el pare no pot donar el pit perquè això és temporal.

Estic en desacord que les dones fem la mateixa feina que els homes cobrant menys, estic en desacord que les dones carreguem tot el pes sobre les nostres esquenes, però, també estic en desacord que fem broma amb les neurones dels homes i que els traguem el dret a gaudir de la paternitat com la maternitat. Igualtat per a tots!