Té raó el Conseller Huguet quan detecta altes dosis de radioactivitat falangista en organismes de l’estat español a Madrid. Hi ha catalans que no saben valorar el perill que implica aquest gir accelerat en el comportament polític d’alguns i algunes personalitats destacades d’España i per aquest motiu menysvaloren l’alarma expressada pel conseller d’ERC. Per aportar informació sobre què implica per nosaltres els catalans aquesta metamorfosi radical española adjunto un fragment de l’ideari falangista, ideologia essencial del franquisme i de l’espanyolisme en general:
España es una unidad de destino en lo universal. Toda conspiración contra esa unidad es repulsiva. Todo separatismo es un crimen que no perdonaremos.
La màquina del temps
El temps no ha sigut l’únic factor que ha causat algunes baixes ideològiques tradicionals en el mercat del consum polític. Per exemple, per què està augmentant dia a dia la deixadesa espanyola en el respecte a les nacionalitats no castellanes? D’on prové aquesta pèrdua galopant del sentit plurinacional i sobretot a l’esquerra madrilenya?
Hi ha les Faes per exemple però també altres fundacions i think tanks madrilenys d’ideologia “nacional” que no només vetllen, sinó que inventen armes ideològiques defensives i d’atac per preservar la unitat de la patria española. Seria d’il·lusos no considerar que en aquest joc el màrqueting hi té un paper central.
Hi ha també la clàssica santa innocència catalana que tants mals resultats ens ha donat. Per exemple, prestem jugadors del Barça a la selecció espanyola per assolir un triomf mundial i lluny de crear-se bon rotllo s’encén la moral nacional espanyola a nivells pre constitucionals, fet altrament previsible.
També cal donar-li un valor a la cinquena columna mediàtica española del nordest que està treballant a ple rendiment a Barcelona i provincias. Darrera consigna d’aquests mercenaris textuals: insistir en que tota la classe política catalana ha perdut els papers per culpa del procés estatutari. I ho diuen amb dos sants collons, com si el nuncli central de l’Estat Español i els seus polítics i funcionaris, amb la seva actitud ultra centralista i anti autonomista-federalista, no haguessin tingut res a veure en la humiliació de Catalunya, ni en el menysteniment del concepte plurinacional que precisament va ser un del principis polítics que va garantir el naixement de la constitució espanyola de 1978, peça legal que ells mantenen segrestada en nom de la intocabilidad.
Però totes aquestes aparents causalitats tenen un focus d’infecció, allò que desencadena aquest desgavell característic en les relacions España-Catalunya. Aquesta tensió no resolta la provoca la colonització mental falangista progressiva de gran zones de l’estat amb seu a Madrid, llar del poder central español. Aquesta abducció ideològica està pervertint qualsevol solució civilitzada entre dues nacions que estan obligades a entendre’s i a col·laborar per raons històriques i geo polítiques. D’això ens n’hem d’alarmar els catalans: el batibull que el falangisme provoca en les relacions institucionals rebenta qualsevol solució pactada i dificulta la independència pacífica. Recordem l’argumentari falangista citat a l’inici: Todo separatismo es un crimen que no perdonaremos.
Spanish branding
Els argumentaris falangistes han calat perquè han estat treballats en laboratoris polítics i aplicats amb rigor i pressupost. Són argumentaris oportuns i ben trobats i tenen com a target les noves generacions mancades precisament d’ideari en aquest camp de la ideologia política. Els hi estan col·locant una ideologia de disseny, una ideologia que no té gust d’ideologia sinó d’anti-ideologia. És com quan la marca de tabacs Camel s’anunciava a través d’un camellet de dibuix animat per sembrar l’adicció nicotínica entre els més petits. Allà van prohibir la campanya i en van tallar els efectes. Aquí una gran majoria de joves amb dni español comencen a comprar la marca España i creuen que l’antifranquisme és pols d’hemeroteca i una bona majoria s’exalta amb la roja (alguns perquè hi ha jugadors culés) i és pensen que la festa els sortirà gratis i que agitar la rojigualda és passar de les ràncies carraques alarmistes i escapar del politicisme : viure l’experiència d’una España nova que pot assimilar bandera, toro i olé perquè els vells ja no tenen res a dir i els joves en canvi volen viure aquesta nova hispanitat (?) desacomplexadament i poder ser campions del món, entre altres grandeses futures que vindran com a conseqüència de l’alliberament que representa aquest oblit de les rancúnies del passat.
De fet, la brunete mediàtica ha venut la roja com un antídot contra la memòria històrica.
El falangisme no és un flash back
Citem un altre fragment del programa falangista:
Sólo es de veras libre quien forma parte de una nación fuerte y libre. A nadie le será lícito usar su libertad contra la unión, la fortaleza y la libertad de la patria. Una disciplina rigurosa impedirá todo intento dirigido a envenenar, a desunir a los españoles o a moverlos contra el destino de la Patria.
Potser davant d’aquesta plaga de neo falangisme polític madrileny alguns dels nostres s’haurà de replantejar el tema de la fractura social a Catalunya i enfocar-la d’una altra manera. Potser la veritable fractura social no vindrà directament per una confrontació nord sud entre xarnegos i catalanufos sinó per una fractura generacional irreversible que decantarà la balança a favor del que tingui les propostes més fresques, més dinàmiques, més engrescadores…. més guais.
En un segon round – el primer va ser el TC i l’Estatut- i amb l’ajuda determinant i paradoxal del Barça, el nou falangisme español s’apunta el tanto de la Roja i el rellançament de l’estanquera com a bandera més guai. Davant d’aquest “milagro español”, funcionaris dropos i quadriculats del reino borbònic es pensen que tenen el partit guanyat i apliquen el seu falangisme -també amb un esperit desacomplexat i jovenívol- contra Catalunya. I això és, suposo, el que ha alarmat el Conseller Huguet. Ell i molts que hem viscut uns quants anys sota el règim d’aquesta filosofia espanyola de control, com a vells caça-fantasmes, notem per unes desagradables vibracions al moll de l’os aquest increment radioactiu del vell ectoplasma franquista en el conjunt del cos estatal a Madrid.
