Ahir vam fer història, segurament els llibres d’aquesta diciplina científica que sorgeixin d’aquí a 50, 100 o 200 anys, titularan la jornada d’ahir com la Manifestació del 12 o com els fets del 12. Massa emocions ara mateix per fer un article mesurat i sencer. Massa records dels meus 20 anys de militància independentista em venen al cap, com per analitzar amb un plis-plas els fets d’ahir. Crec que les imatges parlen per si soles i no cal fer grans discursos a l’estil del tertulià comú nostrat (un sector molt pobre i trist ara mateix a Catalunya). És molt gros el que va passar ahir, no sé si som prou conscients a hores d’ara que això és extraordinari i poc freqüent en una ciutat del món occidental. Sí però, us vull transmetre quatre pensaments caçats al vol que no paren de ressonar com campanes celestials dins del meu cap des de que m’he llevat avui el dematí:
Espanya té un problema greu amb Catalunya. El President Mas té una responsabilitat històrica (per no dir un altre problema a gestionar). Tot això ja no té retorn, en algun lloc o altre diferent de l’actual anirem a parar. El poble necessita demostrar que tot això no és un bluf.
Tal com ha dit avui el President de la Generalitat, hem d’estar preparats pels moments difícils i els canvis nacionals que vindran en breu. Veurem doncs què passarà a la primera etzagaiada seriosa que vindrà de Madrid. Veurem si tenim fons i fermesa, si tot aquest esclat independentista té forma i personalitat autèntica o és pura façana. Veurem si som capaços de mantenir la mínima seriositat i responsabilitat que la història ens brinda, o simplement el que hem demostrat és el suflé característic català que tantes altres vegades s’ha manifestat. Ho veurem en un tres i no res.
Salut i visca Catalunya lliure!
