Ni el calibre amazònic de la gespa, ni un terreny de joc més ressec que les arques del bipartit, van ser impediment perquè el Millor Equip de l’Univers, liderat pel gran estratega Ze Mourinho, protagonitzés una espectacular remuntada tot i jugar en inferioritat numèrica durant més de mitja hora de partit. Amb només deu homes i plantant cara a la parcialitat arbitral, aconseguien salvar el clàssic del passat cap de setmana evitant una més que previsible golejada i arrancant un empat amb sabor a victòria que provocava l’eufòria i el deliri a les grades. Una victòria moral que deixa contra les cordes als homes de Pep Guardiola que sortien del Bernabéu sense haver sentenciat la lliga i deixant-los tocats per encarar la final a Mestalla de la Copa del Ni-ni. Confiem no surtin golejats de València i en caure dignament eliminats a la semifinal de la Champions. In Pep we trust!
Per evitar escalfar l’ambient, el gran Ze Mou, fent gala d’un sentit de la responsabilitat que l’honora, havia obviat fer declaracions a la roda de premsa prèvia al partit del segle del passat dissabte. Aquesta ferma actitud provocava la indignació i la fugida cames ajudeu-me d’una gran part dels periodistes presents a la sala. Uns periodistes, segurament novells, que no van saber interpretar el savi capteniment del líder merengue a diferència de les altes instàncies del club, encapçalades pel ser superior inferior, que avalaven incondicionalment l’actitud de Ze Mou. Els directors dels principals diaris de l’entorn brunètic també es mostraven comprensius amb el portuguès i seguien entregats als dictats del Tito Floren.
Vegin algunes perles: Mourinho debe seguir, pase lo que pase Es un estupendo entrenador, el mejor que hay Claro que tiene una contraindicación: sus episodios de malos modos Es algo que va con él y que le hace daño al club pero creo que está empezando a corregir estos episodios empiezan a espaciarse, o así me lo parece Para superar eso el Madrid necesita a Mourinho y paciencia. Pero, por favor, que deje de hacer el gamba. Que Mou hizo lo que tenía que hacer se demuestra en el hecho de que los gachós de ahí arriba acabaron perdiendo los papeles, los nervios y la compostura el Madrid ha acortado distancias desde aquel 5-0 y ha llevado dudas al ánimo de su rival. El planteamiento de Mourinho puso fin a una racha que duraba demasiado tiempo y que, entre equipos tan igualados, no era normal. Puede decirse que el técnico portugués plantó la semilla para que se produzca un cambio de ciclo en la hegemonía del fútbol mundial.
Profundes i saberudes apreciacions del periodisme més seriós de l’entorn de la Casita Blanca que contrasten amb les opinions crítiques i poc respectuoses amb the especial one de personatges sense credibilitat, decadents, senils i desprestigiats que no han estat res en el món del futbol, com ara el President d’Honor del Real Madrid, Alfredo Di Stefano, o l’ex President d’Honor del Barça, Johan Cruyff. Don Alfredo diu que: El Madrid, un equipo sin responsabilidad o el Barça fue el león y el Madrid el ratón en aquest extraordinari cortita i al pie que portarà cua i pot significar el primer pas en l’inexorable camí cap a la liquidació definitiva del traductor portuguès. En Johan, d’altra banda, opina que: Mourinho no es un entrenador de futbol… o el Madrid-Barça me recordó el Holanda- España del último mundial a l’extraordinari article dels dilluns Que ‘Mou’ entrene el 9 contra 11
Tot i les estrictes mesures d’austeritat imposades per la directiva de la gent normal, ha cridat l’atenció la quantitat de directius desplaçats al dinar de directives del primer partit del segle d’aquest mes d’abril. Com també ha cridat l’atenció el vergonyant numeret d’en Sandrusku i el Tito Floren davant les càmeres de televisió. Més sorprenent encara si tenim en compte que, finalment i tal com reclamàvem des del RP la setmana passada, s’hagi posat la demanda contra la Cope per haver insinuat dopatge a les files del Barça segons filtracions de la Casita Blanca. Llàstima que la directiva només valori en sis milions d’euros l’honor que hauria presumptament vulnerat l’emissora de la conferència episcopal. Sembla ser que la por a perdre la demanda en seria la causa, ja que de ser condemnats a pagar les costes l’import seria proporcional a la quantitat demandada. Tot sigui per la fausteritat.
Clar que no tot són males notícies. Avui hem sabut que la Fundació del Barça i la Plataforma per la Llengua haurien signat un conveni de col·laboració per promoure el català. Tant de bo en puguin ser beneficiaris els propis directius del Barça, la majoria dels quals tenen la mala costum de parlar gairebé tan malament com la presidenta del parlament i dirigent d’Unió, Nuria de Gispert. Una Unió, per cert, que comença a ser contestada des de les seves pròpies files i que a Convergència farien molt bé en plantejar-se la seva expulsió i condemna al món extraparlamentari. Un insignificant i minúscul tumor maligne no extirpat a temps, pot esdevenir una metàstasi irreversible.
I mentre la ministra Salgado reitera que no pensa pagar, els convergents del govern dels millors continuaran salvant els mobles del Psoe al Congrés dels diputats.
Els intrèpids 25 diputats del Psc, també.
S’admeten apostes.
