Un Barça compromès amb Catalunya o un Barça compromès amb Espanya, aquesta serà la confrontació de les properes eleccions a la presidència del FC Barcelona. En aquesta confrontació veurem molt joc brut, un joc brut que alguns ja han començat a practicar, utilitzant els diners per manipular mitjans de comunicació contra Joan Laporta i el candidat continuista.
Alfons Godall representa mantenir la feina feta per la junta de Joan Laporta, una junta compromesa amb el País, amb les seves seleccions, amb la seva cultura i llengua i ha aconseguit fent País el millor Barça de la història.
Sandro Rosell representa tornar als temps passats, un Barça “anacional”, una Barça pels mateixos de sempre; la seva candidatura és un retorn al passat, és un pas enrere que lamentablement compta amb el suport dels grans grups de comunicació i de bona part del botiflers d’aquest País.
La resta de candidats són elements secundaris. Alguns, fins i tot, li fan el joc a la candidatura de Sandro Rosell, només aspiren a evitar que Alfons Godall guanyi les properes eleccions. Sandro Rosell utilitza el seu poder per practicar el joc brut i, per fer-ho, utilitza certs mitjans de comunicació ( setmanari GOL i altres) i alguns periodistes (Pere Escobar i cia) que s’hi presten per desgastar a l’actual junta i presentar-se com l’home ideal per dirigir el Barça.
Carregant contra Joan Laporta, Rosell amaga el seu entorn, amaga la gent que l’acompanyarà a la seva candidatura, gent de perfil nul nacionalment, del sector negocis i de perfil anticatalà, i sobretot amaga els seus interessos comercials que són contraris a l’esperit del Barça; ja en el seu moment els seus interessos van posar en perill el fitxatge de Samuel Eto’o, no fos que el seu amic (de relacions comercials) Florentino Pérez s’enfadés.
Sandro Rosell s’aprofita de la seva ambigüitat, de la voluntat de cert poder que vol acabar amb el compromís del Barça amb Catalunya, per això no val a badar. Cal que tinguem els ulls ben oberts davant el joc brut contra Laporta, Godall i els qui li donen suport, no sigui que perdem pel País i la seva llibertat el principal referent internacional.
