Així és com Carol López presenta la seva producció Germanes, (Premi Butaca a Millor muntatge teatral, Premi Butaca i Max a Millor text i Premi de la crítica a millor dirección) inspirada en l’obra Les tres Germanes d’Anton Chéjov i amb alguna picada d’ullet a la pel•lícula Hannah i les seves germanes de Woddy Allen.
Germanes parla de la mort, de la vida, de l’amistat i de l’amor. Dels grans temes de la humanitat però amb un toc d’humor i sense cap tipus de condescendència. Plena de humor des de la primera frase, l’obra ha estat un èxit rotund en el seu primer any de funcions. Més de 200 representacions arreu del territori espanyol per acabar temporada a La Villarroel, d’on va sortir el projecte.
L’obra s’estrenà el 10 de març de 2008 i després d’haver girat pels teatres més representatius d’Espanya, torna a la Villarroel on es quedarà fins el 14 de juny. Hi ha hagut un canvi substancial en el repartiment i és que la protagonista, Montse Germán (Infidels) ha estat substituïda per Marta Domingo, un bon encert.
La resta d’actors són els mateixos de fa un any, una divertida Aina Clotet, una molt ben trastocada Maria Lanau en el paper de la germana amargada, un creïble Paul Berrondo (premi Max al millor actor secundari), un gran descobriment el de Marcel Borràs en el paper de l’adolescent incomprès i per últim, una genial Amparo Fernández (premi de la crítica a Millor actriu secundaria) com la mare eternament jove que s’atreveix amb el Je ne regrette rien d’Edith Piaff.
