Geografía e Historia de Los Paises Catalanes

Arran de la polèmica sorgida fa uns dies sobre la tercera hora de castellà a que obliga el decret del ministeri d’Educació espanyol, el 4 de juny passat, en sessió de control en el ple del Parlament, el president Montilla defensava el model d’immersió lingüística desenvolupat a Catalunya des de fa trenta anys. També va remarcar que el Govern no vol imposar la llei a ningú, sinó fer-la amb tothom, sobre la base que tothom haurà de renunciar a coses. I, des de fa 300 anys, ja sabem qui renuncia a què cada vegada que topen els interessos espanyols i catalans.

Així doncs, per si de cas el decret del ministeri d’Educació prospera i ens veiem obligats a impartir la tercera hora d’espanyol, jo demanaria escollir-ne la matèria (ja que no la llengua): “Geografía e Historia de los Paises Catalanes”, en sentit ampli, incloent tots el territoris de parla catalana, la nostra història social, política, econòmica, filosòfica, artística, etc. Vist el nivell assolit pels alumnes de primària i secundària, un reforç no els faria cap mal.

Es podria, igual que amb el català, promocionar-la des de les institucions organitzant cursos amb nivells A, B, C i D; exigint el nivell C a tots els funcionaris que treballin per a la Generalitat, Ajuntaments, Consells comarcals, etc. (perquè coneguin i entenguin el país on viuen i per al qual treballen); exigint-lo també en determinats àmbits com ara el sector turístic (com es pot promocionar el turisme d’un país que no es coneix? com s’expliquen els seus monuments? com es contextualitzen les seves obres d’art?); etc..

A més a més, caldria fer els cursos accessibles a tota la població en general, encara que no fos imprescindible en el seu lloc de treball. Tinguem en compte que hi ha dues generacions de catalans que per la via de l’educació pública mai no hem pogut estudiar com cal ni la geografia ni la història del nostre país (o bé estava completament prohibit i perseguit durant la dictadura feixista o bé, durant la transició, senzillament no es contemplava dins del pla d’estudis).

Qui sap si seria la manera que molts dels nouvinguts entenguessin que en arribar al nostre país han sortit del seu. No sé si facilitaria la seva integració però, com a mínim, el seu rebuig, si es produís, seria fet des del coneixement. Potser es sorprendrien en descobrir que, sovint, els seus herois són els nostres botxins.

Meritxell Algueró
Tortosa (Terres de l’Ebre)