Ens sap greu amics, però el tsunami d’aigües fecals ens ha vençut. L’entusiasme dels competidors ha pogut més i en aquest lliurament final ens veiem obligats a cedir davant els nostres herois i atorgar premis diversos. Una altra cosa hauria estat altament injusta.
El fervor llepa del gremi periodístic esportiu, comptades les excepcions de rigor que ja han estat convenientment purgades, ha expedimentat un salt. Els motius, són tan edificants com us pogueu imaginar, per poc que conegueu les pràctiques i els valors de la xusma periodística esportiva del nostre país. Si heu seguit mínimament els mitjans del grupo ZETA (no ho direm pas a ningú), a part de violentes arcades i abcesos de subnormalitat, deveu haver conegut que l’antic suport a Laporta i la seva junta s’ha transformat en un ferm suport al Sandruscu. Tranquils, tot té la seva explicació i gairebé sempre és la mateixa. Sandro Rosell ja té venudes diverses promocions de roba esportiva a aquests pamflets infectes.. Efectivament, podem explicar gràcies a fonts prou solvents, que Sandro Rosell ja ha acordat amb Spork i (In)mundo Deportivo una promoció de bolquers, o pitets, o bosses per al mareig, o jerseis, o el que sigui a nom del FCB, és clar. Bàsicament la candidatura de’n Sandro és del que es tracta: que les rates piguin tornar a rosegar i callin definitivament, o passin directament a succionar-li el membre. Dit això, tots els amants del Futbol Club Barcelona, del país, de la democràcia, la llibertat i la decència ja saben el que han de fer a partir d’ara: abstenir-se, si no ho feien (segur que sí) de comprar els plegalls de referència i també de visitar-ne les pàgines web (cada cop que hi cliqueu cobren, dropos).
En aquesta tasca cabdal, ço és, llepar la cigala al candidat de nuñistes, brunètics i boixos nois, la competència és tan aferrissada que ha condicionat fins i tot aquest humil vostre bloc i ens hem vist obligats a instituir diferents premis per tal de correspondre amb justícia i equanimitat els esforços ingents de tants aspirants. Quan s’acabin aquests desgraciats comicis farem una ratlla al nivell de les baves on hi digui “fins aquí va arribar” …
La veritat és que sap greu no correspondre els nombrosos mèrits acumulats, l’enorme esforç per convèncer el món que Sandro no és un titella dels senyoritus del país i que és mentida que vulgui fotre fora els nens negres perquè puguin jugar els fills dels senyoritus. Tanta lluita mereixeria com a mínim un accèsit. És just reconeìxer-ho. Però aquesta vostra humil web dóna per al que dóna, que és més que el cervell de Santi Nolla, però tamoc no fem llarg.
Així, atorguem els premis següents:
Genolleres de bronze al hooligan de l’Opus Dei que ja al seu dia es queixava que el Barça fes gires pel país per fer país a … Lluís Foix, amb el seu fenomenal article “Abatir a Rosell”
http://www.elmundodeportivo.es/gen/20100608/53942478838/opi/abatir-a-rosell.html?PAGINA=1
Genolleres de plata a Lluís Mascaró, ahir fervent laportista i avui sicari nuñosandrista total per uns pijamaes blaugranes
http://www.sport.es/BLOGS/blogs/lafinestra/archive/2010/06/08/todos-contra-rosell.aspx
Genolleres d’Or, com no podia ser altrament, a un creuat del Grup Godotis, Francesc Perarnau:
http://www.elmundodeportivo.es/gen/20100609/53942718451/noticia/rosell-se-gana-el-respeto-en-sel-segundo-debate.html
I les Genolleres de Platí les hem volgudes atorgar a un insigne fill del país que tants i tants d’anys ha estat lluitant-hi amb greu perjudici de la seva salud mental, el seu careto i el seu recte, Tomàs Guasch:
http://www.foroelcruce.net/fc-barcelona-f3/opinion-de-tomas-guash-sobre-rosell-t20425.htm
Lamentem profundament la greu injustícia comesa amb els molts aspirants que han fet mèrits més que sobrers per assolir algun d’aquests guardons. Caldrà que tornin a intentar-ho en la propera moció de censura, aproximadament d’aquí a dos anys,
Signat: Jan Urban
