Un Barça amb la lliçó ben apresa del partit de lliga a Madrid i de la final de la copa de sa excel·lència va sortir clarament victoriós a la semifinal anada de la Champions. Una nova demostració de superioritat blaugrana i el plus afegit de sortir sans i estalvis de l’infern del Bernabéu. El Maligne evidenciava la seva mediocritat i l’enèsim projecte del Ser Superior quedava tocat i enfonsat davant el testimoni de milions de teleespectadors.
El partit venia precedit per una altra impresentable roda de premsa del traductor portuguès on -per primera vegada i sense eufemismes- carregava directament contra Guardiola i el Barça. Davant el silenci covard del president Rosell, era novament en Pep qui s’erigia en defensor de l’entitat blaugrana i en una memorable roda de premsa deixava les coses al seu lloc, ens posava al dia sobre la Central Lechera florentiniana, qualificava l’entrenador merengue com el puto jefe i el puto amo, i li atorgava el títol honorífic de la champions press. Espectacular roda de premsa que injectava -a més a més- una bona dosi de moral a tots aquells culers que se sentien lleugerament deprimits pel resultat de Mestalla.
Les precaucions defensives i el recurs a la violència d’un covard Maligne que somniava amb l’empat a zero no van impedir el control del joc ni la merescuda victòria blaugrana. L’indigne i violent comportament de l’equip d’en lagrimita de Setúbal -com molt bé l’han batejat a can Diarioyoya– va tenir la seva petita recompensa; acabar el partit amb un únic expulsat: Pepe Lecter. La posterior roda de premsa dels pur que? puuur qué? puuuuur qué? passarà a la història dels ridículs més espantosos del futbol mundial. Una roda de premsa que l’ha deixat ben retratat i que, a excepció de la Central Lechera i de l’Enric Bañeres, ha rebut la crítica unànime dels entrenadors i periodistes més prestigiosos del món del futbol, com per exemple Wenger, Hidding, Ancelotti o el seleccionador suís: El seleccionador suizo Ottmar Hitzfeld considera que José Mourinho, tanto con sus planteamientos tácticos como con su comportamiento, está destrozando la imagen del Real Madrid y se ha convertido en una “vergüenza” para el club blanco, o el seleccionador danés: El seleccionador danés de fútbol, Morten Olsen, se mostró hoy crítico con el entrenador del Real Madrid, José Mourinho, y le acusó de no respetar a sus colegas y preocuparse sólo por ganar. O el periodista john carlin en aquest brillant article: Mou creía que actuaba en una tragedia épica y no en una comedia protagonizada por Pepe.
No calia ser l’Albert Einstein per intuir que la roda de premsa de l’histèric i maleducat Llourinho, carregant contra tot i tothom, Unicef inclosa, seria objecte d’un expedient d’ofici per part de la Uefa, però un il·luminat Sandrusku, àvid de protagonisme i emulant els pitjors episodis de l’amic Joan sanjatypunto, no va tenir una millor ocurrència que, en calent i sense valorar-ne les conseqüències, denunciar al lagrimita de setubal davant la Uefa. Temerària denúncia abans del partit de tornada de Champions que provocava la cacera de bruixes de la erràtica i abduïda directiva del Maligne i la interposició d’una megadelirant denúncia contra la conducta antiesportiva i el suposat teatre de diversos jugadors blaugrana i el seu instigador Pep Guardiola. Denúncia acompanyada de l’asfixiant soroll mediàtic del nucli dur de la Central Lechera i el seu escandalós espectacle del vídeo manipulat de la salvatge entrada del violent Pepe. Una barroera manipulació que ni la foto del cadàver de Bin Laden.
Per sort, els de la Uefa tenen una mica més de seny que el gaspartià Sandrusku i el maccarthià Tito Floren i, com era d’esperar, no han admès a tràmit les denúncies respectives i es limitaran a l’acta de l’àrbitre d’una banda, i a l’expedient d’ofici de l’altra. Expedient d’ofici del qual esperem no els hi tremoli el pols i li caigui a l’entrenador del Maligne una inhabilitació a perpetuïtat, com a mínim. Un Sandrusku, per cert, que s’ha tornat a lluir al respecte del dinar de directives i la seva filosofada sobre les persones i les institucions. Un Sandrusku incapaç d’entendre que el dolent (tinguem-ho clar) no és altra que Florentino Pérez que com molt bé ens recorda el gran mestre Johan Cruyff a les seves claus dels dilluns, és el gran responsable i el que realment abona i tolera l’actitud impresentable del traductor portuguès.
Actituds tan poc serioses, per cert, com la sentència del Tribunal Suprem per deixar Bildu fora de les eleccions basques i, de retruc, a partits democràtics de tota la vida com Eusko Alkartasuna, el partit de l’ex-lehendakari Carlos Garaicoetxea. I vista la deriva que agafa el conglomerat no nacionalista espanyol del ppsoe, ens preguntem per quan la il.legalització del PNB?, doncs no és cap secret i és ben sabut de tothom que alguns dels seus militants llueixen txapela xxl i són seguidors de l’Athletic Club de Bilbao. Illegalització que també es podria fer extensiva al partit del govern dels millors que, tot i haver votat a favor de la llei de partits, de ben segur els hi serà aplicada si es desvien del recte camí del regionalisme ben entès i un dia abracen sense complexos la via independentista.
A poques hores del partit de tornada de la semifinal de Champions i d’enterrar definitivament el camí de la décima, només ens queda felicitar al Pep i el seus homes.
Ens fan disfrutar del futbol i ens fan sentir orgullosos de ser del Barça.
