Fins la temporada que ve!

Lectores, txatis de lectors, txatis d’amics, txatis d’enemics, txatis de madridistes, lectors, amics, enemics, madridistes, nuñistes, Pilar Rahola:

Amb aquest post, el RivalPetit s’acomiada fins la propera temporada, de la qual l’única cosa que sabem és que serà pitjor que aquesta. És el moment, doncs, de fer el balanç. De mirar enrera. De separar lo bò de lo dolent. De separar els bons dels dolents, en fi.

Recordem, primer, l’estiu passat. L’Equipo de Todos. La moció. El Monger de vacances a Palma. Els catalanets de la junta tocant el dos. Centenars de milers d’analfabets funcionals reclamant que no traspassessin Ronaldinho, blasmant Henry i Valdés i pronunciant a tothora el nom de Mourinho. Mon pare estavellant-me el cotxe contra un fanal. Per coses menys importants s’han iniciat revolucions, en resum.

Tanmateix, la present temporada compensa amb escreix tot el viscut aleshores. No només pels títols. De fet, si m’hagués de decantar per tres moments d’aquesta temporada triaria el Cruyffing d’Iniesta a London, la pallissa inhumana al Bennabéu i, com no, l’espontani homenatge al primer dels espanyols a la final de Mestalla. La venjança és un plat que se serveix fred, i això és el que hem d’assaborir aquest estiu els bons catalans, ja sigui amb respecte als nacionalistes espanyols o als sandro-nuñistes.

Arriba també l’hora de l’autocrítica. Jo porto penjada, amb escarni i humiliació, la llufa d’haver asseverat a tort i a dret que no tenia cap sentit fitxar Piqué i Alves, i que el fitxatge bò era el de Hleb, per no parlar de com m’he hagut d’empassar la rua del descens de l’Apañó. L’Urdin-Gorria, per la seva banda, li ha dit el nom del porc més d’una vegada al que a casa meva no deixo anomenar de cap altra manera que no sigui “San Valdés”. I què dir del de la 13, que va dir públicament que abjurava de la seva fe blaugrana si es confirmava el fitxatge de Guardiola? doncs el següent: després d’una denúncia anònima, el comité d’afers interns del RP estudia llur continuïtat en el projecte. Per últim, no tenim gaires retrets a fer al Ròdia, fet que aprofito per difondre públicament que en aquests moments estudia la seva incorporació a Unió Democràtica de Catalunya.

Ja només queda posar els deures per l’estiu, que seran 1), 2) i 3). 1) és veure cada dia almenys un dels documents audio-visuals que s’adjunten a continuació. 2) és mirar de sucar el melindro tant com es pugui. 3) és agredir físicament tot aquell qui, davant nostre, gosi defensar el ronyós finançament que d’aquí a quatre dies pactaran el braç polític dels GAL i el govern dels catalans. Com és habitual, advertim que la presència de “sossis” pot ferir la sensibilitat dels espectadors:

Fins la temporada que ve i, com es sol dir, K-A-N-A-P-R-E-N-G-U-I-N!!!