El passat 14 de juliol, a la vora de la Mediterrània -un mar de pau llibertat i democràcia- a la ciutat de Niça, es va produir un acte salvatge i criminal. Com a persones humanes cal solidaritzar-se amb les víctimes i els seus familiars. Darrera d’aquests actes execrables existeix una ideologia malèvola, que és una combinació d'un pseuderadicalisme islamista (que fa servir la religió i, sobretot, la ignorància com a coartada i excusa) i d’un nihilisme d'extrema dreta abominable.
Davant d’aquests actes execrables, Paris Brussel•les Niça (…), el cop d’estat de Turquia etc, només hi ha una solució racional : més Europa de debò. Ara i aquí és urgent activar una política europea comuna de política exterior i diplomàcia, de defensa i, sobretot, d’informació (un centre d’intel•ligència, al 100% europeu, a l’estil del FBI). Europa ha de parlar, d’una vegades per totes, amb una sola veu per tal de fer front a aquest totalitarisme nihilista tan detestable. Europa necessita una política de seguretat i informació que estigui a l’alçada de l’actual situació geoestratègica tan complicada. En aquests moments tenim una molt mala peça al teler; per les qual cosa les polítiques actuals d’uns estats, força decadents, fets mida del segle XIX i, a voltes, jacobins, xovinistes i molt miops, diplomàticament parlant, no serveixen per a fer front a una situació molta complexa; una situació geoestratègica global, molt canviant i tumultuosa, la qual cosa res té a veure amb uns paràmetres polítics i diplomàtics del segles XIX i XX.
Europa, com a espai geogràfic/mosaic de pobles, llengües, cultures i idiosincràsies, com a màxima expressió dels valors democràtics i de la justícia social (ara una mica en hores baixes) si vol viure en pau, seguretat i progrés econòmic necessita, més que mai, disposa d’unes institucions fortes i democràtiques d’abast global. Europa, -una UE reforma i transformada- necessita un comandament únic, polític de relacions exteriors, defensa i un centre d’intel•ligència semblant a la FBI . Senyors dels estats i de la UE: tinguin en compte que la teoria de la fi de la història de Francis Fukuyama ha fracassat estrepitosament i que en el segle XXI, a 2016, el món actual és un lloc molt inhòspit, feréstec i enrevessat.
