En la història de la humanitat mai s'ha vist un poble tan refotudament obtús com el castellà i/o espanyol. És com el babau de la classe al qual sempre el deixen anar amb els espavilats del curs per llàstima. És com aquella mena de gent despreciable plena de supèrbia que es passegen per la vida com autèntics nou rics. És fascinant veure, per exemple, com mai s'han sentit avergonyits ni n'han tret aprenentatge de conservar el rècord mundial de suspensió de pagaments de tota la història de la humanitat, mentre nosaltres restem atònits veient com continuen malgastant a cor que vols i reclamant solidaritat a tothom. Van arribar-se a polir tot l'or i la plata que robaven a Amèrica durant segles, i també tots els ajuts que en l'era actual cada any els arriben des d'Alemanya i dels Països Catalans. Realment extraordinari. Tampoc s'han esquinçat les vestidures per no condemnar una dictadura feixista que té el trist honor d'haver estat el primer règim a fer bombardejar la població civil en un conflicte bèl·lic i assassinar a un president elegit a les urnes, i encara ara oposar-se a l'anul·lació automàtica del judici. Ells fan com si res també, després d'haver creat un grup armat en democràcia amb 30 assassinats a l'esquena i haver estat amonestats pel tribunal d'Estrasburg per les tortures a militants independentistes catalans.
Espanya és així, un país de funcionaris i de cabrers amb una cort al mig d'una estepa que va inventar-se el tribunal més tètric de la història, la Inquisició, per repartir la seva moral arreu del món, mentre la societat europea evolucionava pels camins de les ciències i les humanitats. El seu sistema socioeconòmic, governin les dretes o les esquerres, sempre ratlla el filocomunisme amb una intervenció estatal que condemna una societat a treballar dins el monopoli empresarial de l'estat. Fa poc ha sortit un estudi fet per l'institut Elcano que certifica la lamentable imatge que els espanyols projecten al món: els països occidentals veuen Espanya com un país encara endarrerit, massa religiós i econòmicament despreocupat i insegur. Fins i tot una de les autores d'aquest informe, María Moran, es pregunta si la vigorosa icona del brau ajuda a la bona imatge de la Marca Espanya.
Tot plegat ve a compte de l'enèsim ridícul que el govern espanyol ha tornat a fer, aquest cop respecte de l'acceptació de Kosovo com a estat independent quan la mateixa Sèrbia ja ha acceptat l'històric acord per normalitzar relacions amb el país neoalbanès. Però escolti, què collons és això? Què redimonis teniu al cap? Un cop més, el tic aïllacionista que ells poseeixen i que per més vergonya, se'n vanaglòrien sense que els caiguin els anells, fa estralls en les mentalitats avançades i ponderades del món civilitzat. Un posicionament que ha tornat a fer pujar els colors a la UE, una conducta esperpèntica que no amaga el rerefons de la qüestió catalana i la manera predemocràtica que ells tenen d'afrontar-la. Són més papistes que el Papa, més serbis que Sèrbia. Per això, n'estic segur, més d'hora que tard pagaran car la seva mala i repugnant obra històrica i cauran en la més absoluta desconsideració, per no dir descomposició. Si és que ja no hi han caigut…
