EQUILIBRI COMPETITIU

La competitivitat d’una societat i la seva sostenibilitat econòmica es fonamenta, entre d’altres coses, en l’equilibri entre la competitivitat de les empreses i la de la societat en general. En aquest darrer cas, el manteniment del poder adquisitiu de l’anomenada “massa d’assalariats” és un factor bàsic, ja que aquest col·lectiu és, en definitiva, l’únic que pot estirar la demanda i el consum intern d’una forma determinant.
És important, doncs, que les nostres empreses siguin competitives, ja que si no ho són, difícilment poden generar ocupació. El problema és que si aquesta competitivitat es vol aconseguir, gairebé en exclusiva, en base a la reducció de les càrregues salarials de les empreses, o el que é el mateix a la pràctica, a la reducció de les rendes del treball, llavors l’efecte és que la societat en general ho deixa de ser, perquè qui ha de consumir els bens i serveis d’aquestes empreses no té ni poder adquisitiu ni expectatives de tenir-ne en un futur immediat. I les expectatives són bàsiques per determinar l’actitud de consumir o no.
És lamentable, però s’ha trencat aquest equilibri que ens hauria de permetre el creixement harmònic i sostenible. Tot són facilitats per a les empreses, que ja està bé, però si no s’actua sobre els altres factors de competitivitat de les empreses ens trobarem que aquestes no ho seran mai: no tindran ningú que pugui pagar el que venen per molt barat que sigui.