El manifest d’Esquerra Independentista ens ha retornat al camí d’una acció política sobiranista i de progrés social.
Els avatars de la gestió quotidiana i de la conjuntura institucional no podien dissoldre les estructures del projecte ideològic de fons: calia un canvi de rumb que, en un context favorable a l’independentisme i en la constant ofensiva espanyola per laminar les ambicions polítiques, econòmiques i culturals de Catalunya, preparés l’escenari per a un aprofundiment democràtic que faci possible l’exercici del dret de decidir i la construcció d’un Estat català del benestar.
Esquerra Independentista no planteja una altra cosa que la plena coherència entre el gest polític i l’ideal: que cadascuna de les decisions que s’adoptin des d’ara mateix tinguin com a prioritat la construcció de factors de poder en tots els àmbits que portin a la plenitud nacional i a la justícia social.
En el moment en què ERC representava amb integritat tots els valors de llibertat, igualtat i honestedat va obtenir un recolzament ciutadà històric que només es repetirà i s’incrementarà si recupera la seva línia política genuïna al marge de pactes de govern accessoris.
Però un dels aspectes més rellevants que planteja Esquerra Independentista és que totes i tots som imprescindibles per a la realització d’aquests objectius. Esquerra Independentista és l’opció central de cohesió en la qual els personalismes i les temptacions de subordinar l’interès comú als beneficis privats queden desplaçats en favor d’un lideratge col·lectiu i consensuat. Només en un clima de confiança compartit per una majoria podrem enfrontar-nos als reptes que esperen al país en un moment crític.
No es tracta de fer fora ningú. Al contrari. Esquerra Independentista es proposa impedir la bipolaritzazió dins d’ERC i la reproducció de les lluites fratricides del passat, es tracta de confiar en la capacitat de sacrifici i en la il·lusió de tots els militants que, alhora, s’encomani al conjunt de la societat catalana.
Entre tots hem d’aprofundir en la solució per superar l’esllanguiment d’un autonomisme en via morta en una Espanya impossible de transformar en termes federals i plurinacionals. Cal la força d’una ciutadania organitzada per frenar la precarització econòmica derivada de la situació de dominació nacional que afecta, i afectarà encara de forma més colpidora si no ho aturem, les classes populars.
Potser no és casual que el manifest hagi aparegut al final d’aquesta primavera radiant, pels volts de la mateixa època en què una dia de Corpus de 1640 el poble de Catalunya i les seva classe política es van unir per impedir la primer intent de destrucció de les nostres llibertats. Som hereus d’aquella voluntat de ser, del desig impenitent de desenvolupar les nostres opcions vitals en un espai nacional normalitzat i obert a la resta dels pobles d’Europa i del món.
La irrupció del manifest d’Esquerra Independentista amb la seva contundent proclama política han motivat la meva adhesió i la presentació de la meva sol·licitud d’ingrés a ERC a fi de poder participar en la posada en pràctica del programa que Esquerra Independentista propugna. Els sectors de la societat civil no poden romandre sempre com a mers espectadors de l’arena política. En algun moment cal decidir i treballar per les conviccions que es defensen. I alguns entenem que ara ens ha arribat l’hora.
