Benvolguts candidats a la presidència del Barça, us escric aquesta carta urgent amb tot el respecte que us mereixeu i amb l’amistat que provoca el vostre noble propòsit d’aspirar a dirigir el club de futbol que és més que un club i al que ningú li nega el dret de ser el millor club del món.
Us escric com una carta al reis però en obert, i suposo que el seu missatge provocarà somriures irònics com quan sentim que algú demana que s’acompleixi una utopia. Però com que també semblava una utopia la sobirania de Catalunya i cada vegada hi ha més indicis que això pot ser una realitat, em llenço a demanar-vos un desig a tots quatre candidats: crec que seria raonable que el dia 13 de juny, dia de les eleccions, us presentéssiu en una candidatura única i que féssiu el miracle d’assegurar la continuïtat de la feina de Joan Laporta, sense Joan Laporta.
Aquest és el perquè de la meva demanda : s’ha de refer el cercle virtuós.
Quan el cercle es va trencar -potser l’error innecessari del laportisme- ell es va quedar la força del cercle i ara toca resoldre l’enigma pendent: l’horitzó del club només s’eixamplarà si es recupera l’esperit del cercle virtuós? No hi ha cap dubte que ha estat la possessió de la seva energia el que ha fet gran Laporta. Si ell se’n va i l’energia es disgrega hi ha un perill d’afebliment evident. Em remeto a The Lord of the rings, a la seva metàfora, per reforçar el que dic: cal que un nou Aragorn arrossegui el conjunt del cercle, de l’anell virtuós, i no permeti la dispersió de la seva força, el retorn de foscor que amenaça la unitat del Barça i a tots els catalans. El costat fosc de la divisió que ens afebleix davant de l’enemic.
Potser que el to d’aquesta carta us sobti però sóc dels que creu que l’èpica fantàstica sovint excedeix el seu àmbit simbòlic imaginari i s’adapta com un guant– si t’ho mires amb bons ulls- a la realitat quotidiana. Vull dir que si vosaltres quatre candidats féssiu un esforç d’entesa i futur i assolíssiu la unitat donaríeu una lliçó d’història i patriotisme al ciutadans d’aquest país, tallaríeu les ales als falsos profetes i faríeu més indestructible encara el nostre club. I certament que a Catalunya i els seus ciutadans, en aquests moments històrics, decisions que vagin en aquesta direcció alliberadora són vitamina pura.
Respectats candidats a la Presidència del Barça, i acabo, espero no haver importunat la vostra campanya amb les meves irregulars paraules. Segurament la urgència passarà pel damunt de qualsevol altre propòsit però de tota manera com que la democràcia i el joc net estan assegurats, el Barça tampoc és que hi surti perdent si només un de vosaltres, magnífics i justos candidats, guanya la cursa presidencial.
Gracies per la vostra atenció. Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure.
