Des de fa més d’una dècada, les televisons privades que emeten la seva programació en obert a Catalunya han trobat un gènere televisiu d’èxit, la Telerealitat o reality shows. En aquest tipus de programes es mostra el que succeeix a persones normals, generalment desconegudes i que lluiten per aconseguir un premi. Aquest gènere pot tenir formats diferents, com haver de sobreviure en ambients aïllats, buscar parella, o conviure en espais tancats, i en tots els casos la majoria dels concursants són gent jove.
El problema és que les actituds que mostren personatges que surten en aquests programes són denigrants, projectant una imatge frívola i superficial dels joves, que no beneficia gens la nostra imatge, sobretot dels que diariament lluiten per poder fer-se valdre i tirar endavant en un context social cada vegada més complicat pel jovent. I és que l’audiència potencial d’aquests tipus de programes són joves i adolescents, que prenen els protagonistes com a referència, i on veuen estereotips irreals i completament negatius. El cas més greu el trobem en el programa de MTV Gandía Shore, on es mostren hàbits poc saludables, com el consum abusiu i descontrolat de l’alcohol, comentaris totalment masclistes i es fomenta la incultura amb un ús molt pobre del llenguatge i la realització d’activitats que no requereixen cap tipus d’esforç intel·lectual. Fins i tot es mostren concursants pixant al carrer i amb tot tipus de comportaments disruptius. Altres programes com Jersey Shore, Geordie Shore, Mujeres y Hombres y Viceversao Quien quiere casarse con mi hijo, són altres exemples d’aquests tipus de format on la imatge dels joves sol ser la de la inculura. I encara poden fomentar més la imatge negativa amb programes com Hermano Mayor, Generación Nini o Curso del 63, transmetent un missatge de que els joves són irresponsables, incults, maleducats i violents.
La imatge que es dóna dels joves a la televisió no és real: presenten el típic jove que pot ser notícia i que pot donar més morbositat i audiència, el jove que els caps de setmana fa “botellón”, va a la discoteca i només es preocupa de la seva imatge, d’emborratxar-se, drogar-se o lligar. Tenim consciència telemàticament de la participació juvenil, d’aquells joves que ho estan passant malament i intenten prosperar, dels joves científics, dels emprenedors i de la vida real dels joves que estudien i s’esforcen, o en canvi pensem que tots els joves són uns vagos, que només pensen en sortir el cap de setmana i que no s’impliquen en res? La teleporqueria juvenil està guanyant la batalla i influencia socialment d’una manera de la qual no n’arribem a ser conscients, inclós fent creure als propis joves que són uns inútils i que no serveixen per res. En aquest tipus de televisió aconsegueixen donar més importància als músculs d’en Rafa Mora que a la intel·lectualitat, la il·lusió i l’esforç juvenil que existeix a la societat.
I que se n’ha de dir dels programes “seriosos” d’aquestes cadenes? O en els que es fa algun tipus de debat? Què passa si comptem el tant per cent de joves que hi surten? Que com que no hi tenen presència rebem el missatge de que el jovent no estem preparats ni preocupats, de que no tenim experiència, o que per poder opinar primer necessitem passar un llarg recorregut. De debò ens creiem tot això? I per què actualment en aquestes cadenes es transmet una imatge negativa dels joves fins i tot a les notícies on hi ha poques referències a aquests, a no ser que sigui per denunciar conductes com alcoholisme o drogues? Per què no es gira la truita i s’escolten les il·lusions dels joves, els projectes que es volen tirar endavant, aquelles opinions impossibles que acaben generant canvis beneficiosos, etc. No hi ha lloc per els joves en aquest tipus de formats televisius, però si que els acceptaran en aquells on puguin ensenyar pits i cuixes i musculets i on puguin demostrar que són inútils, eixelebrats i sense opinió pròpia, això sí, que siguin simpàtics o cridaners.
És necessari que es produeixin canvis en aquest sentit perquè els joves poguem tenir espais propis a la petita pantalla, però en els que es projecti una imatge més atractiva i real de la que hi ha ara i que també fomenti l’educació en temes tant habituals en la nostra edat com podria ser el sexe, sense que hi hagi d’haver una finalitat morbosa. També s’haurien de fomentar aquells programes que transmetin valors positius dels joves i cap als joves. Des de fa temps, als joves ens veuen com una part de la societat eixelebrada i somiatruites, que a mesura que ens anem fent grans agafarem consciència. Nosaltres tenim bastant clar que molts de nosaltres som conscients del que vivim i per això la nostra presència activa en la societat és molt important. Ja n’estem farts, perquè està clar que si la imatge que ens representa a la televisió és aquesta serà molt difícil poder fer veure que el jovent tenim moltes coses a dir. Ens hem d’adonar de les consequències que pot tenir això socialment, com que vegades per culpa d’estar encasellats ho tenim molt difícil per a què ens respectin, perquè hi ha persones que mantenen la imatge negativa dels joves d’avui dia, la imatge que ens estan venent socialment i que ens prejutgen segons aquests estereotips sense conèixer la realitat que vivim. El que fa falta és que tothom es conscienciï de que els joves avui dia tenen moltes dificultats per tirar endavant i sortirse’n i si als mitjans ens denigren, encara ho tindrem més difícil.
Boicot a la teleporqueria juvenil!
Ferran Quintana Segura
Membre de JERC Figueres[soliloquy id=”226234″]
