- Publicitat -
Aquí a Catalunya ja sabem de quin peu calcen aquests de Ciudadanos. Només durant els seus inicis van poder causar alguna confusió a algun elector despistat. Però de seguida hom va saber situar el partit que va néixer, exclusivament, per intentar destruir directament un dels principals elements de cohesió de la nostra societat: el sistema lingüístic. Els catalans van calar de seguida aquell partit creat per 'intel·lectuals' rebotats que es van creure la seva pròpia mentida: “no accedim a les institucions catalanes perquè no som nacionalistes com els governs de Pujol”. La societat catalana va saber col·locar al seu lloc aquell partit que va eixamplar el seu discurs anticatalà veient que podia captar vots dels socialistes que veien massa catalanista el PSC. Un cop amb representació al Parlament i observant el sentit del seu vot en certes votacions, Catalunya va acabar de situar clarament el partit taronja d'Albert Rivera com a “dreta unionista”.
Però a Espanya encara tenien marge. El poc seguiment de la política catalana (la real i no la que venen des de la caverna) per part de la Meseta va propiciar que Albert Rivera es pogués presentar als espanyols com una figura de regeneració política. La seva indefinició en l'eix esquerra/dreta mantenint com a únic discurs inequívoc l'animadversió cap a Catalunya va propiciar una fuga de vots de la gent desencantada amb PP i PSOE.
Però, Ciudadanos s'està desinflant més ràpidament que el que tarda Jordi Cañas a prendre's unes canyes. I la prova d'això és que els espanyols ja li estan veient el llautó a Albert Rivera.
Segons l'última onada del CIS d'octubre, el 58% dels enquestats considera el partit d'Albert Rivera un projecte de dretes. En l'anterior baròmetre (juliol) aquesta cota se situava en el 53,9%; fa un any, en el 49,3%. Però, atenció, a l'octubre del 2014, quan el CIS va començar a preguntar pel partit de Rivera, tot just el 19,7% el catalogava de dretes.
La política de pactes, ara amb els uns i ara amb els altres, el tarannà del mateix Rivera i les seves propostes econòmiques (com el contracte únic) han acabat d'aclarir les coses.
I és que el temps situa les coses al seu lloc, i mai millor dit…!
Publicitat
