Diumenge, 4 de desembre de 2022 - Edició 1592
La República

El vel a les escoles

Tard o d’hora havia de parlar d’aquest tema encara que, reconec, em molesta una mica perquè la manera com anem vestits els uns i els altres -al segle XXI- des […]

Laila Karrouch 29/04/2010

Tard o d’hora havia de parlar d’aquest tema encara que, reconec, em molesta una mica perquè la manera com anem vestits els uns i els altres -al segle XXI- des del meu punt de vista no hauria de ser problema. El tema del vel, però, sembla que continua donant corda i em fa l’efecte que encara tenim per uns quants segles més.

Els meus coneguts em diuen: ‘És un tema delicat i s’ha d’anar de puntetes i vigilar les teves paraules’. És veritat que no és fàcil parlar del vel perquè no agrada a tothom, però forma part del dia a dia i s’ha d’encetar el diàleg i passar pàgina, que ja toca.

Tothom, qui més qui menys, ha sentit a parlar del cas d’una noia musulmana a qui li han prohibit l’entrada a l’escola amb el vel al cap, en aquest cas el hijab que, a més del cap, cobreix el coll i l’esquena. Tots opinem si ens està bé o malament, si ens agrada o no ens convenç. Opinions per a tots els gustos.

Poca gent es para a pensar fins a quin punt un tros de roba pot ser important o no. No en sabem gaire més i ens conformem amb la part visible de l’assumpte. Hi ha noies que han nascut, com qui diu, amb el vel posat el cap. Altres tenen múltiples motius: culturals, religiosos, imitació a les mares i àvies, hi ha qui se’l posa per anar a la moda, altres perquè simplement volen i no puc negar que també hi ha alguns casos en què alguns pares obliguen les nenes a posar-se’l, com en aquest país també hi ha paios que es dediquen a fer altres malifetes. La malícia és universal.

Obligar una noia a ‘despullar’ el seu cap, quan ella considera que el vel forma part de sí mateixa, és tant du com obligar-la posar-se’l quan no li ve de gust o no el troba a faltar. I per aquells que consideren que un mocador és perillós, que n’hi ha que ho pensen, cal dir que és més perillós un ganivet a la butxaca que un vel al cap.

Potser s’hauria de centrar més l’atenció en aquells alumnes que van peixos a l’escola, dedicar-los més temps i posar més professors, si cal, i deixar de banda si porten vels, gorres o una creu al coll. Amb menys burocràcia i més docència, les coses funcionarien millor.