El SF, amb la nova direcció de Michelle O'Neil, ha crescut vora d'un 4 % en vot preferencial però el seu ascens coincideix amb la disminució d'aquest vot del també nacionalista pro irlandès SDLP. Queda, en part, compensada. Però les eleccions són una victòria pels republicans que obtenen un resultat que els apropa als dels anys noranta del segle XX i retallen la diferència envers els unionistes radicals del DUP de 57.000 sufragis a només 1.168. De fet, el seu creixement és complementat en un ascens dels nacionalistes irlandesos moderats del SDLP social-demòcrata. Plegats sumen 71.000. Els unionistes, en canvi, en guanyen només 36.000. El Partit Unionista Democràtic guanya les eleccions però passa de 38 escons a 28 mentre el Sinn Féin ho fa de 28 a 27. Cal tenir en compte que els escons d'Stormont s'han reduït de 108 a 90.
Les eleccions a Irlanda del Nord, convocades arran de la dimissió del vicepresident del govern, del Sinn Féin, deixen a l'arc parlamentari un escenari amb un empat a 39 entre partidaris de la unió amb el Regne Unit i els de la unió amb la República d'Irlanda. Els primers, DUP, que venç les eleccions, UUP, TUV i un unionista independent, sumen 40 escons. Els segons, Sinn Féin, SDLP i els trotskistes de PBPA la mateixa xifra. Tot plegat tenint en compte el boicot actiu de les formacions “dissidents” republicanes contràries a l'acord de pau com RNU, 32CSM, Éirígí, l'IRSP i el Republican Sinn Féin.
Amb posicions reforçades i canvi de lideratge el Sinn Féin afronta, ara, el repte de constituir govern amb els seus rivals unionistes. Formacions que no volen cedir ni un mil·límetre en cap terreny. Un cas clar ha estat la demanda popular per oficialitzar la llengua gaèlica irlandesa amb la campanya 'Acht anois'. Proposta reiteradament refusada pels unionistes britànics.
