Aquest dilluns s’ha celebrat a Madrid la gala de los Premios MARCA. La gran fiesta del futbol español com ells mateixos l’anomenen. Una festa que any rere any segueix incrementant les seves cotes de desprestigi amb veredictes com, per exemple, aquest: El trofeo Miguel Muñoz al mejor entrenador de la temporada recayó en José Mourinho. L’any passat ens vam fer ressò de la festa ja que els premiats blaugrana van tenir el detall de no desplaçar-se a Madrid a recollir la collita de trofeus com a resposta a les barroeres campanyes (por lo civil o por lo criminal) en contra del Pep i dels jugadors del Barça.
Els dos guanyadors d’enguany (Valdés i Messi) també han tingut el noble detall de no presentar-se a la xarlotada del diari amb més tirada de la caverna mediàtica, però el que sí ho ha fet, ves per on, no és altre que el propi president del Barça, Sandrusku Rosell, el mateix que ignora sistemàticament viatjar a les finals de les seccions blaugrana com, per exemple, la de la supercopa de bàsquet guanyada brillantment al Baskonia -prèvia eliminació del Maligne- aquest cap de setmana passat.
No tenim constància de si s’ha desplaçat a demanar algun tipus de perdó o si només es tractaria d’anar pagant la factura de la campanya electoral tal com ja ha fet amb l’agència de viatges del merengue Juan José Hidalgo. No hem pogut evitar l’associació d’idees justament avui que, a diferència d’altres vegades, ens hem acollit a l’oferta de Viajes Halcon per viatjar a Praga el proper desplaçament del Barça de Champions. Això sí, res de paga i senyal, ni facilitats. Pagament de la factura per la seva totalitat. Lo toma o lo deja, es lo que hay.
Tancàvem crònica la setmana passada amb l’airada reacció dels primers espases de Can Godotis a l’extraordinària roda de premsa d’en Pep Guardiola on manifestava sense embuts la seva visió de l’esperpèntica persecució judicial contra en Laporta i una part de la seva directiva. La roda de premsa eclipsava l’èxit aclaparador del nostru president Sandrusku que just minuts abans del partit contra el pateti aconseguia tirar endavant les propostes a l’assemblea de compromissaris de beneir la publicitat de Qatar a la samarreta, la creació d’una Grada Jove i la prohibició de fumar a l’estadi. Però ja ho diuen al meu poble: quan s’està de pega, amb els collons pebrots s’ensopega. El president no ha pogut assaborir el triomf a l’assemblea ni el temps que dura un partit de futbol.
Els godotis apostaven per una rectificació de l’empleat Pep aprofitant el viatge de Champions a Bielorússia, però el Pep es ratificava en totes i cadascuna de les seves declaracions prèvies. De les converses entre el Pep i el Sandro durant el transcurs del viatge no ha transcendit res a la premsa tradicional. Només l’abraçada de la gespa amb el Sandro i que, just l’endemà, l’advocat del soci denunciant i company de pupitre del portaveu de la Junta Directiva, Toni Freixa, presentava l’escrit de petició d’ajornament de l’execució de la sentència dels avals fins que no es pronuncii el tribunal suprem. Com ja va passar amb la Grada Jove, tornava a ser el gran Kantinu qui ens il·luminava aquí sobre les paraules d’en Pep.
Per si no n’hi havia prou, un tabloide groc i sensacionalista dels diaris més prestigioses del món, The Economist, es feia ressò de les acusacions a l’actual president del Barça, Sandro Rosell, d’estar involucrat en una trama de corrupció al Brasil. Tampoc tenim constància de la interposició de cap tipus de demanda, ni del Barça ni del senyor Rosell, per tal de salvaguardar l’honor del nostru president i la imatge del millor equip del món.
I com que les desgràcies mai arriben soles, un altre cop el gran Kantinu fent-se ressò de la creixent divisió entre dos grups de directius clarament enfrontats. Els justiciers versus els poderosos, tal com ell els anomena: Faus&Bartomeu vs Cardoner&Vilarrubí. Una observació que ens congratula, doncs sempre hem mantingut la teoria que en Carles cocacolaconsorte Vilarrubí és l’home fort i el comissari dels godotis a la directiva culer. Un enfrontament que també s’han fan ressò a can diarioGol, considerats per molts com els portaveu oficial del rosellisme.
Fin i tot aprofiten per ‘rehabilitar’ la famosa fotografia on eliminaven al president Laporta.
Ens mantindrem a l’aguait!
