Mentre Jaume Font, vint-i-quatre hores després d’haver cursat la seva baixa definitiva com afiliat al Partit Popular, estava plenament entregat a l’elaboració d’una fideuà de marisc a les cuines del bar que regenta la seva família a Inca, i que paradoxalment duu per nom el de S’Espanyol, un home de confiança de l’ex batle de sa Pobla, ex diputat i ex conseller del PP registrava a la Delegació del Govern un nou partit polític, des d’on tirar endavant el projecte que l’espanyolisme creixent dels conservadors liderats per José Ramón Bauzá ha frustrat.
El nom que Font ha elegit per la nova formació política, Lliga Regionalista Balear, diu prou sobre el rumb ideològic que vol mantenir: en definitiva, no és més que recuperar els plantejaments que el PP balear ha vingut sostenint des del temps del fundador Gabriel Cañellas; no hi ha massa divergències amb els postulats conservadors del PP arreu de l’Estat, però posa l’accent en els elements més autonomistes, que són precisament els que s’estan imposant en el partit conservador, liderat en aquest sentit per l’alcalde de Calvià, Carlos Delgado, un home terriblement malalt de catalanofòbia.
Després de gairebé trenta anys, que són els que fa que Jeroni Albertí fundà Unió Mallorquina, alguna cosa es mou a l’àmbit del mallorquinisme polític des de la dreta. Fins ara mateix, ens hem cansant d’explicar que el panorama polític nacional estava ocupar només per l’esquerra, però sense referents en el centre-dreta. Si UM no hagués funcionat sempre, i especialment durant la llarga presidència de Maria Antònia Munar, només com un lobby d’influències, una autèntica agència de col·locació o de reubicació de diners públics en mans privades…, potser hauria tingut el paper protagonista que se li havia suposat, potser hauria pogut arribar a ser quelcom semblant a la CiU catalunyesa. Potser ara és arribada l’hora de provar de fer-ho.
El panorama no està precisament aclarit. Des d’UM ja s’han alçat veus parlant d’acords preelectorals que sumin el cartell electoral de la “dignitat” i la fidelitat al país de Jaume Font –mancat ara per ara de qualsevol estructura de partit– amb l’organització dels nacionalistes liderats per Melià, que segueix mantenint-se força als pobles de Mallorca, més enllà dels problemes judicials d’alguns membres de la direcció del partit. Aquest acord, a més a més, podria dotar d’infraestructura tot un seguit de candidatures municipals que es mouen en l’àmbit, cada cop més confús per cert, del mallorquinisme.
Resten tot just quatre mesos per a les eleccions autonòmiques i municipals. La decisió de Jaume Font potser faci modificar moltes estratègies que semblaven decidides i tancades; si no és així, en tot cas, mantindrà entretinguts els estrategues de les altres formacions i, si més no, pot esdevenir una opció de futur amb la vista cap a 2015.
PD. Crida poderosament l’atenció la reacció a la renúncia de Font per part del delegat del govern espanyol, el socialista Ramon Socias. El polític solleric troba que “no és d’estranyar” la sortida de Jaume Font del Partit Popular, vista la “deriva” que porta aquest partit, el qual sembla més, en la seva opinió, “una sucursal de Madrid a les Illes Balears”. Com si el seu despatx –i en bona mesura, els de la seu mallorquina del PSOE– no fos el mateix, si fa no fa!
