Els socialistes del carrer Nicaragua ja comencen a preparar el terreny per justificar la nova versió actualitzada del “café para todos” i els convergents també es preparen per carregar-se un finançament que no s’assemblarà gens ni mica a un concert econòmic. I mentre es prepara l’escenificació de tot aquest teatre, aquest ‘cuento’ del finançament, no estaria de més recordar que uns –els socialistes- van presentar 62 esmenes l’endemà mateix de l’aprovació de l’Estatut el 30 de setembre i que els altres –els convergents- a la reunió Mas-Zapatero de la Moncloa– van pactar, entre d’altres coses, les retallades següents:
1)es va suprimir el sistema pel qual la Generalitat recaptava primer tots els impostos i després satisfeia les aportacions que calia fer a l’estat.
2)es va eliminar la disposició addicional vuitena que obligava a equiparar, en 15 anys, els resultats del nostre sistema de finançament amb els obtinguts aplicant el sistema de concert.
3)també va desaparèixer la disposició addicional setena que obligava que l’aplicació del nou model permetés avançar, progressivament, en la reducció del dèficit fiscal.
4)també va desaparèixer qualsevol referència explícita a la bilateralitat.
I tornant a la temporada blaugrana, s’ha demostrat que l’aposta Pep era la bona. Els que ens declarem cruyffistes forever no ens ve de nou i ens agrada presumir-ne. Com també en presumeixen el Jan, el Txiki o el Pep quan en tenen l’oportunitat. Gairebé seria tot perfecte si no fos que encara hem d’aguantar un cert tipus de premsa (la brunete nostrada) que cau en la provocació i fa seguidisme de les barroeres campanyes que arriben de la capital del país veí. Primer va ser el canguelo i ara toca el “ser superior”, amb el conegut i fracassat projecte basat en la improvisació, l’ansietat i el talonari. Projecte que pretén recuperar les inversions venent samarretes i compartint els drets d’imatge dels jugadors. I cap de les dues coses són possibles, com molt bé declara el directiu Sala-i- Martin (ultraliberal, però savi):
1) Per cada samarreta que vens, cobres 10 euros. Per pagar el crèdit de 160 milions, has de vendre 16 milions de samarretes. El Madrid n’està venent un milió. Com a molt un milió i mig. Nosaltres som els que més en venem, dos milions. Al planeta Terra no hi manera de vendre 16 milions de samarretes. Ells, com que són galàctics, potser en poden vendre en un altre planeta.
2) Diuen que s’han quedat la meitat dels drets dels jugadors. Això és mentida. Cristiano genera 60 milions d’euros. En cobrarà 10 al Real Madrid. És impossible que renunciï a 30 milions dels seus ingressos, si tu li pagues 10. No és ximple. No deixarà de guanyar 30 milions només per l’orgull de jugar al Madrid.
Atenció però, que no convé adormir-nos, doncs el President Pérez ha començat amb força el seu mandat. L’As d’avui es fa ressò de la inquietant noticia: ”El Madrid indoor da el primer título a Florentino Pérez” “Ya tiene Florentino Pérez su primer título como presidente del Real Madrid en esta segunda etapa como máximo exponente del club blanco. Y es que el equipo merengue de fútbol indoor se proclamó ayer en La Nucía campeón de la Copa de España”
I al blog Yoya lo dije hem detectat aquest preocupant rumor: “Florentino Pérez comprará todas las acciones del Valencia y destituirá a Llorente.Problema arreglado. Luego Villa, Silva, Mata y Ojos de Rana Hernández iran al R.Madrid por un euro cada uno. En el lote podría ir Manolo el del bombo como cesión.”
La post temporada ja ho té això. Va plena de rumors, intoxicacions diverses i noticies interessades. Tot i que la majoria de rumors i notícies no tenen cap mena de credibilitat i només serveixen per fer bullir l’olla i vendre algun diari de paper, a vegades en trobes alguna que té una mínima versemblança i que parteix d’alguna dada certa. Un noticia que respon al perfil seria la titulada los negocios de alto riesgo de Florentino , on es fan ressò de que l’empresa ACS, la constructora de Florentino Pérez, està intentant negociar l’ajornament d’un deute per valor de 1.500 milions d’euros que manté amb un heterogeni grup de bancs internacionals. A la noticia hi ha enllaços a diferents articles que ajuden a entendre el perquè el “ser superior” s’hauria vist obligat a repetir l’aventura a la presidència blanca i mirar de trobar sortides a la delicada situació financera de la constructora, com la de potenciar els negocis a la Xina aprofitant la presidència merengue.
No és descartable que les intencions del gran Florentino Pérez siguin les d’endeutar al Realísimo fins extrems irrecuperables, de manera que, via conversió en Societat Anònima Esportiva, ell i els seus amiguetes subscriurien les accions per salvar el Madrid de la bancarrota. Desinteressada inversió que podrien recuperar posteriorment acceptant les ofertes d’algun magnat petrolier ex-soviètic o algun emir de l’orient mitjà.
Confesso que em faria gràcia veure com el destins del Millor Equip de l’Univers depenen -d’aquí a pocs anys- de l’Abramovich de torn o d’algun familiar del Bin Laden. No ho descartin!
Dèiem més amunt que la post temporada va plena de rumors, intoxicacions diverses i noticies interessades, i tot just estem a la revetlla de Sant Joan. L’estiu es farà llarg, però des de Rival Petit i per la part que a l’Urdin-Gorria li correspon, aquest d’avui és el darrer post de la temporada i ens apuntem a les vacances com la majoria de gent del futbol, si exceptuem els deportats a Sud-àfrica disputant la Copa patxanga a millor gloria i negoci dels dinosaures Fifa.
Cal seguir gaudint de la temporada del triplet i no tornar-se bojos al mercat de fitxatges. Tenim el millor equip i si calen fitxatges serà per millorar la plantilla. Cap problema. Només queda desitjar-vos bon estiu i bones vacances. Ens retrobem més endavant.
Visca el Barça!
Signat: Urdin-Gorria
