Després del Brexit, la llengua francesa està destinada a jugar un paper més important a Europa i a la UE. És la llengua de la diplomàcia per excel•lència. Le Monde i Le Monde Diplomatique són dos dels millors rotatius del món.
El francès, la llengua de Molìère, al meu entendre (subjectivament parlant) és la millor, la més encisadora i la més perfecta del món. Ara bé, tot s’ha de matisar i puntualitzar. La llengua francesa, si vol ser la llengua oficial de la UE, ha de rebutjar el jacobinisme i el xovinisme; és a dir, la seva ideologia centralista radical: incompatible amb el pensament democràtic europeu contemporani. La llengua francesa (a través de l’Estat francès) ha/hauria de respectar escrupolosament els drets lingüístics de les llengües minoritàries europees; i ajudar, si ho demanen, a fer-les també oficials a la UE. Això és el que està reclamant, des de fa una pila d’anys, Catalunya. Si es produís aquest canvi d’actitud, Catalunya podria, molt bé, integrar-se en el tercer nivell de l’associació per a la francofonia.
Per altra banda, cal tenir molt present que la llengua catalana, a la UE, té molts més parlants que més de la meitat de les llengües oficials existents actualment a la Unió Europa A més, dintre del grup de les llengües romàniques, el català forma part del subgrup gal•loromànic. No hi ha dubte que català i francès, lingüísticament parlant, són molt propers. Són cosins germans.
