El “postbrexit”, la llengua francesa i Catalunya

|

- Publicitat -

Després del Brexit, la llengua francesa està destinada a jugar un paper més important a Europa i a la UE. És la llengua de la diplomàcia per excel•lència. Le Monde i Le Monde Diplomatique són dos dels millors rotatius del món.

El francès, la llengua de Molìère, al meu entendre (subjectivament parlant) és la millor, la més encisadora i  la  més perfecta del món. Ara bé, tot s’ha de matisar i puntualitzar. La llengua francesa, si vol ser la llengua oficial de la UE, ha de rebutjar el  jacobinisme  i el xovinisme; és a dir, la seva ideologia centralista radical: incompatible amb el pensament democràtic europeu contemporani. La llengua francesa (a  través de l’Estat francès) ha/hauria de respectar escrupolosament els drets lingüístics de les llengües minoritàries europees; i ajudar, si ho demanen, a fer-les també oficials a la UE. Això és el que està reclamant, des de fa una pila d’anys, Catalunya.  Si es produís  aquest canvi d’actitud, Catalunya podria, molt bé, integrar-se en el tercer nivell  de l’associació per a la francofonia.

Publicitat

Per  altra banda, cal tenir molt present que la llengua catalana, a  la UE, té molts més parlants que més de la meitat de les llengües oficials existents  actualment a la Unió Europa  A més, dintre del grup de les llengües romàniques, el català  forma  part del   subgrup gal•loromànic. No hi ha dubte que  català i francès, lingüísticament parlant, són molt  propers. Són cosins germans.

Publicitat