Recentment, una actualització del navegador web Google Chrome m’ha conduit a reflexionar sobre una possibilitat que no havia tingut en compte abans i que pot facilitar a empreses i individus que produeixen programari informàtic, introduir-se a les nostres màquines per dur a terme qualsevol acció que els sembli oportuna.
L’actualització de Chrome des de la versió 3 a la 4 s’ha fet de manera automàtica, sense avisar l’usuari ni abans ni després de dur-la a terme, un fet que ha sorprès a alguns internautes tot i que menys dels que jo em pensava. Senyal que la gent està cada dia més informada, però no se si sospesen prou la informació que els arriba.
Dins la llicència d’usuari de Google Chrome, que és la mateixa que també empren altres programes de la companyia, hi consta el següent punt: “El programari que vostè està emprant pot descarregar i instal·lar de manera automàtica actualitzacions de tant en tant des de Google. Aquestes actualitzacions estan dissenyades per a millorar i desenvolupar els serveis (entesos aquests per Google com a programari o serveis en línia) o poden prendre la forma de pegats de seguretat, funcionalitats millorades, nous mòduls de programari i versions completament noves. Vostè està d’acord amb la recepció d’aquestes actualitzacions (i permet a Google enviar-les-hi) com a part del seu ús del servei*”.
Si, això permet a la companyia del conegut cercador instal·lar aquesta actualització, però també obre la porta a possibilitats que a mi particularment m’han provocat alguna esgarrifança quan hi he pensat; imagineu-vos que en una propera actualització s’afegeix al programari base un nou mòdul que accedeix als fitxers que teniu desats en el vostre disc dur, ja siguin documents de text, fotografies o vídeos. I que, en aquests fitxers, hi cerca noms i adreces de correu electrònic de persones que coneixeu amb finalitats estadístiques.
Google és una empresa que tracta amb terceres parts, empreses alienes a la companyia del cercador però que li ofereixen serveis i, eventualment, poden fer-ho directament a l’usuari en nom de Google (quelcom que heu acceptat també explícitament en els termes de la famosa llicència d’ús). Imagineu-vos per un moment que una d’aquestes empreses té accés a aquesta informació, inicialment per a finalitats estadístiques, i en fa un altre ús. O, tampoc cal anar tan lluny, és un mateix treballador de Google qui aconsegueix robar aquesta informació, que en el mercat negre es paga a un bon preu. Ara potser ja veieu per on vaig…
Durant molts anys s’ha criticat (i encara es critica) a Microsoft per introduir-nos spyware (programari espia) al nostre ordinador ficat dins dels seus productes com ara el Windows o l’Internet Explorer. Per a mi, Google pot aprofitar aquesta clàusula i d’altres i anar un pas més enllà: ficar-nos els espies davant dels nostres nassos, legalment i sense que ens en puguem queixar dient que no n’havíem estat advertits (però si heu donat explícitament el vostre vistiplau en acceptar la llicència d’ús!).
Al meu parer, Google ha afegit al seu famós leitmotiv Don’t be evil (no siguis dolent, en anglès) un today (avui) que la faculta a ser-ho demà, a introduir noves funcionalitats als seus programes que tinguem instal·lats als nostres ordinadors i que facin coses com regirar els nostres documents, presentar-nos publicitat vulguem o no, o ens instal·lin noves aplicacions informàtiques que no desitgem en substitució dels productes que sí volem.
Davant d’això, voldria proposar que cap programa informàtic instal·li o actualitzi res, incloent noves versions o pegats de seguretat, sense el coneixement i l’acceptació explícita de l’usuari, i que això sigui regulat legalment. Un pas que sens dubte molts no veuran clar, consideraran que portarà més feina als usuaris, però que trobo necessari per a que tots plegats gaudim de més transparència en un món -el de la informàtica- que cada dia veu el naixement de més formes d’enganyar la gent del carrer aprofitant-se de la informació que se’n treu.
* traduït de l’anglès original
