El juguen els polítics d’ Espanya i Catalunya.
1ra. Base del joc: acusació.
2na. Base del Joc: imputació
3ra. Base del Joc: en Stand By
Amb la feina assegurada, uns sous superiors als de la població mitjana –i infinitament superiors als de la majoria actual de població – els polítics, ben empoltronats als seus seients encoixinats, imbuïts de la glòria del Poder que ens fa sentir cucs miserables a tot el personal, juguen cada dia al nou joc.
Apassionats per a veure de qui alçaran la catifa, i amb l’espera de trobar-la plena de brossa, fan saltar un nom, sonorament, al pati de butaques, siguin les del parlament de Catalunya, siguin les de les Corts de Madrid.
El joc, per ser creïble, té necessitat d’una “investigació” prèvia, duta a terme per un Sherlock Holmes amb visera i una lupa, periodista dels diaris especialitzats en el joc de les imputacions.
Abans, aquest joc s’anomenava el joc de les mentides i l’interès consistia en desembolicar la madeixa fins arribar al punt en què es va generar la mentida. Si ho endevinaves, havies guanyat. Sinó, pagaves penyora. En aquest cas, recuperar la penyora era un camí ple d’espines, acompanyat de les rialles de la colla que amb somriures maliciosos esperava que triguessis molt a aconseguir-la.
Tant si la recuperaves com sinó, el teu historial de jugador o jugadora ja havia quedat tacat per sempre més.
Ara, el joc és més elaborat: mentre esperes la sentència –que no arriba–, tu pots imputar aquells que abans t’han imputat a tu. –Perdonin el joc de paraules, l’únic escaient per a descriure una tan nuada cadena.
La imputació del cas Bàrcenas-PartidoPopular ha arribat en aquest punt àlgid: IU, l'Associació Lliure d'Advocats, Ecologistes en Acció, Els Verds i l'associació Justícia i Societat són la part acusadora, que ha denunciat les suposades –més que suposades- martingales
PP/Tresorer.
Mentre s’espera la possible imputació, la part acusada és a punt d’alçar una acusació en contra dels acusadors, per injúries –és a dir, el PP acusa IU i companyia.
Han entès alguna cosa? Cal llegir-ho apuntant els mots i les intencions. Han de trobar-hi la “lletra petita”.
Els polítics, asseguts a les poltrones, s’esperen amb un ai al cor. Saben que aviat el seu nom els esclatarà a les mans.
Assumpció Cantalozella
Una testimoni admet que va rebre 1.500 dòlars per figurar en la venda fictícia de quadres de Bárcenas
