Batty: We’re not computers, Sebastian, we’re physical.
(Blade runner)
Capt. Jack Aubrey: This is the second time he’s done this to me. There will not be a third.
(Master and commander)
No és tan senzill com a Master and commander. No n’hi hauria prou amb fotre el gafe borda avall perquè el vent bufés a favor nostre i el malastruc s’enfonsés amb ell en el mar de l’oblit, for ever. Amb la superstició, tot i ser concunyada de l’atzar, no n’hi ha prou. No hi veuríem més clar del que ens hi veiem ara en mig de tanta boira, en mig de tant de fum. Perquè la història de molts països diu que els temps de llibertat van sempre precedits per una gran confusió, per un soroll i un mal exemple tant reptadors com perillosos. Perquè abans de la llibertat passen coses tant estranyes, tant absolutament rares com que un capità, tot un aspirant a almirall, s’estimi més girar a “la noria” que tibar fort de l’estaca per veure si realment està podrida, que ho està, i cau.
Sense cap mena de dubte abans de la llibertat hi ha tempestes de màrqueting que acolloneixen els més valents i els fan córrer a aixoplugar-se sota el paraigua dels assessors, disposats a obeir cegament els criteris analítics d’actuació que aquests han extret dels treballs de camp i les audiències. Aquesta submissió és també perquè a casa seva, al seu cor, pels principis i les conviccions només hi tenen disposada una habitació de convidats, una estança petita i mal ventilada. Perquè en aquests temps tempestuosos quan el màrqueting entra per la finestra l’honor fuig per la porta…
També se sap, i ho saben sobretot els que miren pel·lícules de pirates, que poca estona abans de la arribada de la llibertat l’enemic compra i ven al mercat negre articles de primera necessitat capitalista. Avui és un mercat contemporani que ja no està fet de covardia i ambicions personals com abans, sinó només de negoci, de petit negoci comissionista entre aquells que tenen la potència (colonitzadors) i els que administren la paciència dels colonitzats. Es compren i es venen progressivament i a preu de pacotilla els actius de la santa paciència d’aquest poble, que som gent amb una cultura i una manera de veure el món i els seus valors que a cada dia que passa se’ns va fonent com es fon un glaçó a la gola del diable.
La llum de l’onze de setembre d’enguany es fon també, com el dia. Cada vegada més fosc, m’ha semblat veure la silueta d’un violinista al terrat del davant de casa tocant la nostra cançó… Però en forçar la mirada per veure-m’hi i enfocar més nítidament de què es tractava, he aconseguit distingir l’ombra furtiva d’un renegat que se la pelava tot sol mirant a ponent, d’esquena al mar.
