El dit de José María Aznar no em preocupa, ni em treu la son, ni em provoca cap neguit. Només angúnia. L’angúnia de saber que algú que té els millors i més cars assessors del món no és capaç de donar bon exemple. L’angúnia de saber que ho diu tot amb un senyal, perquè una imatge obscena val més que mil paraulotes i perquè s’ha guanyat més portades amb un gest que amb els seus llibres, les seves lliçons i les seves paraules. Ell va ser rpesident del govern espanyol, potser se n’ha oblidat.
Evidentment, no s’hauria d’insultar ningú, amb els xiulets n’hi hauria prou. Ara bé, qui es posa a l’altura moral dels que li volen mal i malden per escarnir-lo sense tenir els mateixos altaveus que aquest algú queda tan autoescarnit que ja no calen altaveus. Com deia la propaganda de fa mil anys del senyor Fraga, Spain is different. Hi estic molt d’acord, perquè no m’imagino ni Maragall ni Pujol fent gestos obscens. Potser només Tarradellas, que s’excusaria fàcilment dient que era per aguantar la pizza o alguna altra ximpleria. Però quina vergonya que t’enganxin amb les mans a la massa.
