Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

El 26J, resultat de 200 anys de cultura política espanyola

“Fiasco”, “bloqueig”, “vetos”, “fracàs”. Són les principals paraules que ha utilitzat aquest dimecres la premsa per explicar la surrealista situació generada pels partits polítics espanyols que aboca el país a […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 27/04/2016

“Fiasco”, “bloqueig”, “vetos”, “fracàs”. Són les principals paraules que ha utilitzat aquest dimecres la premsa per explicar la surrealista situació generada pels partits polítics espanyols que aboca el país a noves eleccions. Però no només són els mitjans de l’Estat qui en van plens, sinó que la notícia ha arribat arreu del món. Per exemple, la televisió pública alemanya ZDF culpa la “manca de compromís” dels principals dirigents, i en la mateixa línia el The Guardian britànic diu que els partits de l’Estat han d’aprendre “l’art del compromís”.

Espanya s’ha topat amb el mur que ha estat construint durant dècades, o fins i tot segles. Quan no hi ha hagut un dictador, el bipartidisme o tornisme ha funcionat de manera gairebé perfecta des de 1833, amb la fi de l’absolutisme borbònic. I quan n’hi ha hagut, l’Estat ha passat per sobre de les minories com si d’un rodet es tractés, per bé que en les èpoques sense dictadures els partits i clams minoritaris no han comptat per res. Qui esperava una entesa ara, doncs? La intransigència i la nul·la capacitat política –en el sentit estricte de la paraula- és a les profunditats de les elits espanyoles, així que el col·lapse amb el panorama actual estava servit.

Alguns experts diuen que els nous comicis no portaran gaire canvis en el repartiment dels 350 escons, cosa que podria dur a un nou bloqueig. Amb tot, està per veure si el panorama queda igual, ja que en primer lloc, l’abstenció serà més alta, cosa que automàticament vol dir més diputats per la dreta (PP-Ciudadanos) i menys per l’esquerra (PSOE-Podemos). A més, tradicionalment els votants han demostrat poca memòria –tot i el Prestige i la Guerra de l’Iraq, el PP hauria guanyat les eleccions de 2004 si no hagués estat per l’11-M-, així que en aquests seixanta dies tot pot passar.

Per últim la volatilitat i indecisió dels electors són més altes que mai, cosa que va quedar palès en les últimes setmanes abans del 20D, en què Podemos va escalar força punts percentuals i Ciudadanos es va desplomar. Encara no està tot dit. En qualsevol cas, ens esperen 60 dies de nova campanya electoral amb més retrets que mai que aquest dimecres ha donat el tret de sortida. Preparin les crispetes. 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats