DINER PÚBLIC PER EVITAR PÈRDUES AL CAPITAL PRIVAT

No sé si us heu fixat, però el conjunt de veus que clamaven per la desregulació de l’activitat econòmica, per les bondats del lliure mercat i per la capacitat d’autoregulació dels mercats, han callat de cop. Van començar com un cor d’eunucs, amb perfecta harmonia i despertant l’admiració per la perfecció dels seus timbres de veu, quasi celestials. Però han acabat amb el cul enlaire i construint unes melodies igualment agudes, però més properes a les que sortirien d’una cort de porcs, si a aquests els enganxessin allò que els penja amb una porta…
Al principi tot era carregar-se un sector públic “sobreinflat”, per ineficient i per envair parcel·les de l’activitat privada. No parava de repetir-se que els privats ho farien millor i que a més no es generaria nou dèficit ni s’incrementaria el deute. Que s’havia de deixar a criteri de les regles del mercat allò que era viable i allò que no, i que l’administració havia de deixar de “distorsionar” el lliure mercat…
I clar, quan aquests pobres desgraciats encara piulaven demanant tot això, van poder comprovar com directament des del més profund dels budells del capitalisme sorgia una nova veu potent, arrogant i imperativa que exigia diner públic per salvar el sistema. Per ser més precisos, per salvar als culpables d’haver posat en risc el sistema.
El resultat ja el sabem: diner públic, diner de tots, que s’escatima en els sous públics i privats, en les prestacions socials, en l’educació, en les pensions…serveix per evitar pèrdues al capital privat. I provoca que no es pugui aturar la sagnia del dèficit i que s’hagi de recórrer a més endeutament, que curiosament es finança amb el capital que s’ha salvaguardat amb diner públic. I aquest endeutament provoca que els tipus d’interès del deute sobirà estigui pels núvols i així, a més de garantir el capital als especuladors, aquests cobren uns interessos espectaculars…
Hauríem de començar de zero. Hauríem de tornar a recordar que el paper de redistribució de la riquesa que fa l’estat no vol dir treure calers dels qui menys tenen per donar-los als que en tenen més, sinó el contrari.