La irrupció del “ser superior” no podia ser més decebedora: “arrencada de cavall i parada de ruc”, doncs transcorreguda una setmana del seu nomenament oficial, només s’ha confirmat el fitxatge de l’entrenador quarta opció, el xilè i políglota Pellegrini i l’emparaulament, per un preu galàctic, del brasiler Kakà belongs to Jesus. El que havia de començar a ser el “Floren Team” segon els de Can Marca, de moment es queda en “Floren timo”, i sinó, vegin les declaracions de Mossèn Florentino -temorós de perdre en Cristiano- al prestigiós diari Times:
“Si un día existe la oportunidad de que Cristiano Ronaldo juegue en el Real Madrid será un gran honor. Pero si tuviera que elegir entre la amistad con el Manchester y el fichaje de Cristiano, elegiría mi amistad con el Manchester. Además, nunca he dicho que Cristiano vendrá en junio. Esa es una declaración arrogante y falsa”
Un Florentino que remata l’entrevista d’aquesta hipòcrita manera:
“Cristiano o cualquier otro vendrá si su club quiere venderle. Forzar la situación es muy malo para nuestra imagen. Si alguna vez actuamos de esta forma, pido disculpas y aseguro que no volverá a ocurrir”
Sabem que el senyor Pérez no ha tingut cap problema en obtenir l’aval de la Caixa, però no creiem que la venda de samarretes sigui argument suficient com per obtenir els 300 milions d’euros destinats per a fitxatges. Si tenim en compte que segons els grups opositors a la Casa Blanca, el deute del Realísimo supera els 500 milions d’euros, convindrem que els fitxatges han de venir via crèdit i no pas via cash. La redacció de Rival Petit descarta l’opció que FP pagui els fitxatges de la seva butxaca.
Hi haurà crèdit? No n’hi haurà? Ho desconeixem, però no seria d’estranyar que els organismes rectors del millor i més sanejat sistema financer de l’Europa Occidental i Amèrica del Nord, avergonyits en veure els preus disposats a pagar pel Millor Equip de l’Univers, hagin decidit imposar una prudent restricció de crèdits davant l’imminent necessitat de sortir al rescat de la totalitat d’entitats espanyoles afiliades a la Confederación Española de Cajas de Ahorro. Excepció feta de la Caixa, naturalment.
Només queda la incògnita de saber que farà la única entitat que sembla estar lliure de problemes financers i que tan generosa ha estat facilitant l’aval de l’amic Florentino. Li obriran l’aixeta creditícia? Està per veure, però no podem oblidar el que ja avançàvem la setmana anterior: “el president dels dolents remena les cireres al sector negocis de convergència”. Però no només això, sinó que les empreses del “ser superior” encapçalades per ACS ja s’han convertit en el principals accionistes del Grup Abertis, per davant de les empreses del Grup Caixa.
Recordem que Abertis és una de les principals multinacionals catalanes i el primer grup espanyol de gestió d’infraestructures de transport i comunicacions. Caldrà no perdre de vista com evoluciona la relació entre la Caixa i el “ser superior” i si les necessitats creditícies merengues tenen el mateix tractament que les frustrades peticions de pymes, autònoms i famílies diverses, com sovint denuncien els portaveus del Gobierno de España. Interessant també, l’amistat personal i les afinitats espirituals entre els presidents d’ACS i la Caixa. Ens mantindrem a l’aguait!
I mentre el mercato va fent xup xup i sense temps de recuperar-nos de la infernal temporada recent finalitzada, ens arriba la Copa Confederaciones. Un altre invent-negoci de la FIFA amb la connivència dels responsables de les anacròniques seleccions estatals, més pròpies del segle dinou que no pas del segle vint-i-un. Un invent-negoci a costa dels nostres jugadors i a imatge de l’espoli fiscal a que estem sotmesos. Salvatjada made in FIFA que aquest any no arriba sola, doncs tenim el Mundialito de Clubs, el Mundial de Sudáfrica i la Copa d’Àfrica al bell mig de la temporada. I mentre ningú gosa plantar cara als despropòsits dels màxim mandataris del futbol mundial, aquí hem de suportar la fanfarroneria impròpia dels funcionaris de torn al servei de la “roja”. En aquest cas, del merengue del Bosque, que davant l’avís d’en Pep Guardiola sobre les lesions dels jugadors del Barça, ha declarat, sense el més mínim respecte als professionals mèdics del club, la següent perla:
“Todos están en la lista y aquí los valoraremos, pero lo normal es que se queden todos. No tengo dudas de que sea cierto lo que nos viene de los clubes, la temporada ha sido muy cargada y algunos jugadores están con molestias. Tenemos la virtud de saber escuchar y la decisión final será nuestra, pero existe una cierta presión que no me gusta mucho hacia el propio jugador “
El Relaño, a les pàgines de l’As, tampoc es queda enrere i amb tota la barra reblava el clau d’aquesta manera:
“Es un tema espinoso porque ya hace dos temporadas el Barça retiró a Xavi y Puyol de la Selección porque quiso, y por toda la enorme cantidad de asuntos en los que la Federación le ha permitido hacer lo que le diera la gana, incluida aquella retirada en la Copa… Así que no es raro que la mayoría de las aficiones se pregunten si esto hubiera sido igual caso de tratarse de un jugador de otro equipo”
I un cop arribats aquí, la redacció de Rival Petit confia plenament que el feixuc però inexorable camí cap a la independència ens porti -ben aviat- a competir internacionalment amb la nostra pròpia selecció i ens puguem alliberar per sempre més del sotmetiment a la dictadura de la “roja”.
Yes we cat!
Signat: Urdin-Gorria
