DEIXAR CAURE ELS BANCS

 L’altre dia un amic em va dir:
– Començaré a creure que de veritat estem fent el canvi radical que necessita la nostra societat quan vegi caure un banc.
Davant d’aquesta frase i de forma automàtica em va sortir un – No fotis! I què passaria amb els pobres impositors?
Davant d’aquesta reacció em va fer seure i em va donar a entendre que em volia explicar unes quantes coses reposadament… Primer em va fer una pregunta: – Però tu vols que acabi la crisi i que tinguem una societat més justa, oi? I evidentment la meva resposta va ser que sí.
A partir d’aquí va començar a esfilagarsar un discurs que començava així:
– Mira, dels impositors no t’has de preocupar. Si els bancs cauen, els impositors tenen mecanismes de garantia per poder recuperar tot o part dels seus dipòsits. I si l’Estat n’hagués de proveir més, això sempre seria infinitament més barat que haver-los de rescatar com fins ara. La qüestió és que hauríem de deixar caure als bancs i que fossin els accionistes dels bancs els que perdessin els diners, que per això aquesta és una economia capitalista, on el risc pot produir guanys o pèrdues. L’altre dia al Singulars de TV3 hi havia un economista que ho defensava això…
I varem estar una estona ben llarga. A l’endemà de la conversa encara hi donava tombs. I vaig pensar en unes declaracions que havia llegit fa poc del Jean Ziegler, Vicepresident de l’ONU, que anaven molt més enllà. Concretament va dir: “Vivim en un ordre mundial criminal i caníbal, on les petites oligarquies del capital financer decideixen de forma legal qui morirà de fam i qui no. Per tant, aquests especuladors financers han de ser jutjats i condemnats, reeditant una espècies de Tribunal de Núremberg” o que “Hem d’adonar-nos de que en l’ordre mundial regna una violència estructural que s’ha de combatre amb una contraviolència basada en la resistència pacífica”.
Amb les seves paraules, la recepta per revertir aquesta situació és: “Ocupar massivament els bancs, nacionalitzar-los i confiscar las arrogants riqueses robades pels especuladors financers”.
Més simple que el que deia el meu amic…