Avui és un d'aquells dies excepcionals en què, malgrat viure a l'ull de l'huracà, podem dir que no ha passat gaire res, i això que estem en mig del procés per sentenciar el govern Puigdemont, i a Barcelona s'estan matant per l'alcaldia. Però avui, no ha acabat de passar res de nou. A Madrid seguim paint la petició de penes de presó de l'acusació, una vergonya en tota regla que ahir els explicàvem, i a Catalunya Colau sembla que finalment es decantarà per PSC i Ciutadans, un fet impensable fa vint dies quan defensava com semblava lògic, aïllar la dreta retrògrada de Valls.
Justament avui, l'Estat espanyol empresonava el govern Companys amb penes de presó de 30 anys. Quina maleïda curiositat històrica, oi? 30 anys al govern de la Generalitat, i vuitanta anys després tornem a estar al mateix lloc per raons similars. Quan agafen el llibre d'història i llegeixen aquest passatge, segur que l'afectació és mínima i els queda lluny. Saben que un parell d'anys després sortien alliberats i Companys tornava a ocupar la presidència de la Generalitat. Sí, però quatre anys després l'afusellaven. Ara no arribarem a tant, però no tenim clar què passarà quan els hi cardin un bon grapat d'anys. Siguem-ne conscients.
Diem que no passa res, però a Europa sí que van passant petites coses aquests dies: ja són quatre els vicepresidents europeus que ha qüestionat l'unilateralitat que ha emprès Tajani a l'hora d'excloure Puigdemont i Comín de l'europarlament. I per altra banda, Avui hem llegit a Alfred Bosch a 14 mitjans europeus diferents, criticar aquesta decisió. Mentrestant, Quim Torra ha demanat una reunió a Pedro Sánchez, per debatre sobre l'actual situació, que li serà negada. El govern català mira de fer pinya negant un avançament electoral que, ara mateix, podria conduir a més problemes que avenços.
