Quan, ara farà cosa de quinze anys, vaig presentar a la junta del Club Natació Badalona, que en aquells moments tenia l’honor de presidir, un projecte de posta en marxa d’una Escola de Vela de platja (bàsicament, Patí de Vela i Windsurf), teníem ja la vista posada en l’edifici de la llotja que estava parcialment ocupat per la confraria de Pescadors.
Aviat vam arribar a un acord de col·laboració, que vam signar amb qui n’era el president, en Quimet Costa, mitjançant el qual, el CNB va invertir en xifres rodones , uns quatre milions de pessetes per recuperar i posar en condicions d’ús l’espai que ocupava l’obsoleta fàbrica de gel i que, en aquells moments no tenia cap utilitat. L’acord incloïa el pagament d’una quota de soci protector que el CNB ha estat pagant tots aquest temps a la Confraria. Allò va ser la base del nou hangar de windsurf i l’embrió de la futura escola.
Des que es va aprovar el projecte del port de Badalona, la Junta del CNB ha mantingut contactes formals, periòdics i estables, tant amb l’Ajuntament com amb els gestors de Marina Badalona, amb un doble objectiu: Estudiar la possibilitat de contribuir a la dinamització esportiva del port amb un projecte propi o compartit i, per una altra banda, estar al cas de la ubicació de la Confraria de Pescadors a les instal·lacions del Port, amb el conseqüent alliberament de l’edifici vell de la llotja, que ens permetés posar en marxa el nostre projecte d’Escola en aquella instal·lació.
Aquests contactes i converses periòdiques també els vam anar mantenint, tant amb les Federacions esportives de Vela, catalana i espanyola, com de forma molt preferent, amb els responsables de Ports i Costes, titulars i propietaris de l’edifici de la llotja.
Aquest organisme havia estat depenent, de sempre, del govern central i fa molt poc temps que les seves competències han estat transferides a la Generalitat.
Amb els responsables de Ports, amb la Sra. Rosa Busquets al capdavant, el contacte ha estat sempre fluid, marcat per les bones relacions i limitat per la rigidesa de la normativa, per una banda i per les servituds històriques amb la pròpia Confraria de Pescadors de Badalona per l’altra.
Amb els responsables polítics de l’Ajuntament, de tots els colors, sempre havíem obtingut bones paraules i poca cosa més. Amb l’antic conseller delegat de Marina Badalona, tot es va espatllar a les primeres de canvi. Era impossible tenir-hi cap mena de diàleg constructiu i, per aquesta banda, només vam trobar que traves i inconvenients. No només el CNB, sinó que també la Confraria es va veure acorralada contra el mateix mur, sense possibilitats clares de trobar sortides en la seva nova ubicació que ajudés al desenvolupament de les seves activitats. I van anar passant anys.
Ara deu fer cosa d’un parell danys, a les acaballes del meu darrer mandat com a President del CNB, amb un nou conseller delegat al davant de Marina Badalona, vam veure com es desencallava el nou allotjament del pòsit i unes noves instal·lacions per als pescadors. Va ser llavors quan, d’acord amb els responsables de Ports i Costes, vam començar a posar fil a l’agulla per concretar el nostre projecte per a l’Escola de Vela de Platja, atenent que la Confraria quedaria definitivament ubicada a les noves instal·lacions i deixaria l’edifici de l’antiga llotja desocupat del tot. Aquest era l’acord que teníem amb ells, de respectar-los el seu espai mentre en tinguessis necessitat, i així s’ha fet.
D’aleshores ençà, la màquina no ha parat. Amb els nous escenaris, tant a Marina Badalona, com en l’àrea gestora de Ports i Costes, els contactes i les gestions s’han intensificat. Moltes persones hi han treballat hi han intercedit i hi ha pres compromís.
És just reconèixer, doncs, l’esforç intens de molta gent en primera instància. Sobretot dels vicepresidents i dels responsables de la secció de vela de la meva junta i de la que em va succeir després. Parlo dels meus vicepresidents Esteve Ruiz (avui president), Nuri Zamora i Veri Pareja. També dels diferents responsables de la secció de Vela i de l’Escola, com en Josep Font, l’Enric del Pozo, en Xavi Martínez, en Ferran Gubern, en Pau Gratacòs, en Sebastià Mas i en Xavi Recasens. A tots ells els devem una bona part dels èxits col·lectius tant de la pròpia secció, com de la gestió de l’Escola de Vela del Club, com del treball continuat que s’ha estat fent en pro d’aquest projecte.
Al costat d’aquests actors directes, hi hem sabut trobar moltes complicitats. Com les ja esmentades amb la Confraria de Pescadors, com en la pròpia Direcció General de Ports i Costes, com en el molt important i decisiu suport del president de la Federació Catalana de Vela, Sr. Gerard Esteve.
Dilluns hi hagué una reunió més, l’enèssima, amb un nou actor que representa el nou Govern de la Generalitat, que ja havia estat sol·licitada des de feia un cert temps i que finalment s’ha pogut concretar. Pel què he sabut, aquesta visita ha estat molt positiva i ha vingut a posar una baula més d’aquesta llarga cadena que enllaça una idea primigènia, amb la concreció d’un projecte que s’ha mogut pel treball de molta gent durant més de quinze anys.
Espero i desitjo, de fet n’estic convençut, que una vegada esbargits els molts entrebancs, orgànics, administratius, organitzatius, polítics i econòmics, que hem hagut d’anar solucionant amb paciència i tenacitat, hàgim entrat a la recta final que ens meni a una propera realitat de poder oferir a la ciutat una escola de vela de platja, especialitzada en l’ embarcació genuïna de la ciutat, reconeguda pel propi Ple de l’Ajuntament i tresor del nostre patrimoni cultural, com és el Patí de Vela.
Com a impulsor primari de la idea i com a antic màxim responsable del CNB, en nom de tots aquells que hi ha treballat tant, agraeixo molt que, entre les moltes altres complicitats, hi hàgim trobat ara també la de CiU de Badalona. Vull agrair públicament a Ferran Falcó la trucada feta al Sr. Ricard Font i per prendre posició clara a favor d’aquest projecte. Espero i desitjo que la perseverança del Club Natació Badalona, es vegi acompanyada, a partir d’ara, amb el seu suport i aconseguim assolir plegats la fi del projecte.
Quan arribi el dia, espero que no gaire llunyà, en que celebrem la inauguració d’aquest nou equipament al servei de la ciutat, desitjo no trobar-m’hi l’oportunista de torn, tisores en mà a punt de tallar una cinta davant dels flaixos, sinó l’abraçada múltiple de tota aquella gent, tanta gent, que ho haurà fet possible. Goso demanar a tots plegats, una mica de prudència en l’expressió pública i que evitem donar la imatge d’exaltació desmesurada del mèrit propi i molt especialment quan algú prodria arribar a pensar que és en detriment de l’esforç continuat, permanent i col·lectiu de moltes persones al llarg de molt temps.
