Avui fa deu anys, la Plataforma Aturem la Guerra (PAG) organitzava una manifestació contra la Guerra d’Iraq que esdevindria històrica. Convocada pocs mesos abans durant el Fòrum Social Mundial, 800 ciutats d'arreu del món mobilitzarien una desena de milions de persones el 15 de febrer de 2003, convertint-se en la primera manifestació global. L'èxit de convocatòria va modificar l’estat d’opinió mundial sobre la guerra.
A Barcelona, més d’un milió i mig de persones sortíem al carrer i clamàvem contra la guerra i contra el suport del govern d’Aznar a la invasió d’Iraq. Les imatges de la mobilització catalana donaven la volta al món i l'expresident dels Estats Units, George Bush (pare) etzibaria dies més tard “No es pot decidir el futur d’una guerra segons la quantitat de gent que surti a manifestar-se a Barcelona”.
Certament, no vam acabar amb la guerra, però vam incidir en l’opinió pública mundial com mai abans havia fet cap altre mobilització. The New York Times sentenciava: “Hi ha dues superpotències al món: els EEUU i l’opinió pública mundial”.
Però la capacitat de mobilització de la societat catalana no va sorgir per generació espontània. El moviment alterglobalitzador català havia iniciat un cicle de mobilitzacions amb la consulta del deute extern l’any 2000 que va culminar amb la manifestació del 15 de febrer de 2003. No s’havia vist res igual des que el moviment d’objecció i insubmissió havia acabat amb el Servei Militar Obligatori.
De la mateixa manera, la tasca feta per la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH) iniciada el 2004 i desplegada durant les mobilitzacions del 2006 estava llesta el 2009 per donar resposta a les pitjors conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària, teixint un moviment ciutadà des dels barris que ha donat fruits aquest 2013 amb l’èxit de la Iniciativa Legislativa popular admesa a tràmit dimecres passat al Congrés dels Diputats . I persones com Ada Colau, ja present a la campanya per l’abolició del deute o a les assemblees de la PAG d’ara fa 10 anys, tampoc són fruit de la improvització.
Es va criticar el moviment alterglobalitzador durant les mobilitzacions de 2001 contra la fallida reunió del Banc Mundial a Barcelona i el 2002 contra l’Europa de la Guerra i el Capital per no tenir objectius concrets, però fou aquest moviment sumat al moviment pacifista català que, amb les mobilitzacions de la PAG, posaria en escac un govern del PP que perdria les eleccions l’any 2004. Unes mobilitzacions que van crear un estat d’opinió que obligaria el govern del PSOE a retirar les tropes espanyoles d’Iraq just després de guanyar les eleccions.
De la mateixa manera, durant les mobilitzacions del 15M es va criticar el moviment dels indignats, oblidant que la tasca de denúncia que ha fet aquest moviment sobre el paper de les entitats bancàries en la crisi que estem patint ha contribuït en gran mesura a crear l’estat d’opinió favorable a la tasca de la PAH a l’hora d’aturar desnonaments i recollir 1.402.854 signatures a favor de la ILP de Dació en Pagament.
Avui ningú nega l’èxit de la PAH, i és evident que el drama dels desnonaments ha esdevingut un tema que crea alarma social. Seria un error creure que ara la societat civil s’ha d’apartar i que és el torn dels partits en exclusiva. En un moment on el descrèdit de la política institucional és generalitzat, no hem de menystenir la capacitat d’articular propostes i d’incidir políticament de l’activisme social. Ans al contrari, als partits polítics els hi cal escoltar, i molt, aquestes iniciatives sorgides des de baix, per no tornar a anar a remolc de la mobilització ciutadana, sinó al seu costat.
Contra el descrèdit de la política ens cal més política, però una altra política. I la millor manera de contribuir-hi és tornar a sortir al carrer el proper 16 de febrer a manifestar-nos per la dació en pagament i contra el genocidi financer. Com ara fa 10 anys.
