CRÒNICA DEL CANVI – 6 (publicat al Diari de Vilanova)

 Actualment hi ha dos pilars que fonamenten la capacitat de resistència de l’economia xinesa: la demanda domèstica i la baixa inflació.
 
La demanda interna és forta, amb uns índex de creixement del comerç minorista de més del 17 % i de les inversions en actius fixes de més del 21 %, i les pressions inflacionistes estan en descens, cosa que els permet desplegar una política monetària que impulsa el seu creixement econòmic.
 
Amb aquestes fortaleses, el govern xinès ha iniciat un ambiciós programa per a construir 36 milions d’habitatges per a famílies de baixos ingressos en el període 2011 – 2015.
 
Tot i que el país asiàtic té un punt de vulnerabilitat, com és el fet que durant el 2009 i el 2010 els crèdits bancaris han augmentat en un 50 % i l’endeutament dels governs locals ha crescut d’una forma ostensible.
 
Potser aquesta feblesa, acompanyada de la baixa demanda externa que patirà, previsiblement, per la implacable arribada de la recessió mundial, provocarà un ritme de creixement molt més baix que el que tenia fins ara. I fins i tot potser acabi caient també en recessió. Potser.
 
Si això acaba passant, i no ho pot fer abans de tres o quatre anys, als xinesos els quedarà, entre d’altres, un estoc públic d’habitatges per a persones amb pocs recursos que els solucionarà molts problemes socials.
 
Vaja, com aquí a l’estat espanyol amb els aeroports…