L’independentista que pren una ‘Pomada’ l’identificarem com a ‘A’, el que pren una Moritz serà la ‘B’ i el que pren un Gintònic la ‘C’.
A: No, no ho entens. Ens cal cohesionar la societat i això només s’aconsegueix amb polítiques d’esquerres. Amb polítiques socials on els nouvinguts se sentint integrats i els que van arribar fa temps estimin més la nostra terra que la seva Espanya profunda. El nou repte de l’esquerra independentista va molt més enllà d’aconseguir una consciència de classe col•lectiva com deia Marx, no ! Ara necessitem que la ciutadania de Catalunya prengui consciència de nació…
B: No és cert del tot. És clar que necessitem el poble unit, però això només s’aconseguirà creant un benestar econòmic per a tothom i ja ho saps… la màxima felicitat individual ens portarà a la màxima felicitat col•lectiva. Justament el que ens cal ara és des de les institucions donar llibertat al poble. Empreses, treballadors, entitats i fins i tot funcionaris. La nostra societat si aconsegueix ser més dinàmica, més emprenedora i més competitiva veurà com a vital la necessitat de separar-se de l’Estat espanyol…
A: Bé… bé… parles de la màxima felicitat individual però… aquesta no s’aconsegueix si no hi ha polítiques socials dedicades a aquells que menys tenen. Polítiques desacomplexadament intervencionistes per aconseguir enfortir el teixit social i, per tant, enfortir immediatament el teixit productiu tant en el sector secundari com al sector terciari.
B: Bé… jo estic d’acord en intervenir, però només per garantir la igualtat d’oportunitats de tots els individus…
A: Ja comencem amb la fal•làcia dels liberals! Garantir la igualtat d’oportunitats no ens garanteix un futur pròsper per a tothom!
B: Doncs serà perquè no tothom s’esforçarà igual! Si tothom parteix de la mateixa base i treballa i s’insereix a la societat com toca, la nostra societat seria de les més riques del món. Per tant, encara falta oferir igualtat d’oportunitats. Imagina’t que Catalunya garanteix més aquest dret que altres zones de l’Estat! Fent-ho, la ‘consciència de nació’ que tu citaves apareixeria per si sola. La nostra economia i la nostra gent serien tan potents que demanarien a crits la independència. Deixem fer al mercat i…
A: No em facis enfadar! Les societats riques creen més desigualtats. Hem de basar la nostra economia en l’equilibri. El mercat destrueix l’equilibri i va a favor dels que tenen més, aburgesa les societats i crea bosses de pobresa! Així no tenim una societat cohesionada i no podrem mai guanyar un referèndum sobre la independència!
B: Seràs pallús! Ofegar la gent amb prestacions desmesurades és el que satura una economia, li roba el dinamisme i la estaborneix, crea dependència a les ajudes i és un peix que es mossega la cua. Amb una societat adormida no aconseguirem la independència!
A: Pallús? Imbècil!
B: Imbècil? Fill de p…
A: Calla! Mira… abans que les tinguem encara més… tu, escolta! Oi que jo tinc raó?
C: Com? Què?
B: No! Ell em donarà la raó a mi!
A: Com aconseguirem abans la independència, a la meva manera o a la seva?
C: Ah… i jo què sé?
B: Com que i tu què saps?
C: No és que jo passo d’aquestes coses…
A: Passes…?
C: Sí, jo votaré Reagrupament.
Potser continuarà….
