RUBIN KAZAN – BARÇA 0-0
Titulars com “El Barça se congela”, “congelados”, etc, representen la tònica general a les cròniques del partit i alhora són un clar indici dels danys cerebrals produïts per la LOGSE en els avui periodistes esportius, entre els quals al nostre país són legió els abandonats per la natura que pensen que en Miquel Martí i Pol era un homeless de Les Corts apadrinat per Pep Guardiola. En el pla estrictament futbolístic, Més Que Un Club surt inesperadament malparat del doble enfrontament contra els tàrtars, amb un punt de sis i un sol gol en dos partits, pèssim bagatge per al campió que no pot excusar-se en la mala sort ni pal•liar el trist balanç amb el bon joc exhibit, ja que ha restat palesa una de les mancances de l’equip, com és la incapacitat de resoldre aquests partits pel sistema PSOE, volem dir, subterràniament, sense escrúpols i deixant pel camí honra, vaixells i tants cadàvers com calgui.
DYNAMO KÍIV – INTER 1-2
Genial nyap del porter del Dynamo i gol d’Sneijder, un dels descarts de Valdano, que serveix per trencar la ratxa d’empats del coatx del Godotis, que li dóna crèdit per seguir ferint la sensibilitat del públic amb rodes de premsa de càstig i que promet una escalada de tensió en la setmana precedent a la seva sempre esperada visita al Camp Nou. La banda criptoperica d’El Mundo Deportivo es deleix entre estramordides d’onanisme sadomasoquista pensant amb un Mourinho triomfant amb un hat-trick del seu antic ase dels cops, ço és, Samuel Etoo, contra el Barça de Guardiola, Laporta, Txiki i Cruyff.
BAYERN – GIRONDINS 0-2
Els aquitans segueixen el seu pas triomfant a la Champions i són ja a vuitens després d’enfonsar els bavaresos i deixar-los a l’espera d’un parell de miracles en les dues últimes jornades, que passen per batre la FIAT a Delle Alpi, quelcom que no faria res a aquesta redacció però que és tan probable com l’ingrés de Fèlix Millet a la presó, atesa la capacitat de Darth Van GAL d’absorbir tot miligram d’energia del seu voltant, regurgitar-la com a entropia i convertir els Ribbery, Robben, Luca Toni, Van Bommel, Schweinsteiger, Lahm etc, en l’equip del Bar Los Petas.
MACCABI – JUVENTUS 0-1
L’il•lustre Frank de Boer va sentenciar: “La Juve és aquell equip que jugues contra ells, sembla que tinguis el partit controlat i quan mires el marcador vas perdent”. En aquesta entrada a la postmodernitat que ens ha tocat de viure, els amants dels vells referents perduts troben en el club de la FIAT un dels seus refugis més fiables. Sempre sabem el què en podem esperar independentment que s’enfrontin a una potència o a un equip asiàtic com el d’ahir, que va estavellar la seva noble il•lusió contra el mur, en una bonica metàfora evocadora de la vida diària a Gaza.
MANCHESTER UTD – CSKA MOSCOU 3-3
L’ejecció del bocamoll manxec ha tingut efectes immediats en el joc i en l’ànim dels russos, que al minut 82 guanyaven 1-3 a Old Trafford en el que havia de ser una victòria històrica finalment frustrada per la fe i l’empenta dels Devils capitanejada per l’avi Scholes i reblada al descompte per Valencia. Els de l’amic Ferguson ja són a vuitens. Cristiano Ronaldo, mentrestant, avança en la seva recuperació.
BESIKTAS – WOLFSBURGO 0-3
Els alemanys aprofiten vilment l’absència de Rüstü Rekber a la porteria turca i es confirmen com a únic valor fiable de la depauperada i devaluada Bundesliga en aquesta Champions. Si la derrota a la final de l’Eurocopa davant una clàssica ventafocs ja pressagiava mals temps per al futbol teutònic, l’ascensió d’aquest equip a la condició de salvaguarda de l’honor ari ens confirma que dipositar el futur d’Europa en l’eix francoalemany és com confiar la independència de Catalunya a la Casa Gran.
MILAN – MADRID 1-1
L’ase dels cops del búnker raulista, ço és, Benzema, s’estrena a la Champions aprofitant un nou favor de Dida, porter que juga a Europa perquè si jugués al Brasil segurament ja fa temps que viuria amagat com Barboza, el porter d’O Maracanaço. El Gaüxo empata batent Casillas per setena vegada en la seva carrera, sense que fins ara s’hagi registrat cap campanya del Grup Godotis per repatriar el seu protegit al mercat d’hivern amb l’excusa de rescatar el Barça d’algun imaginari naufragi previament creat pel seu putrefacte plegall. El Platinato salva el Madrid anul•lant a Pato un gol més legal que les reunions d’Otegi i per acabar, El Mito, el Ferrari, el Que Tira del Carro, falla en el minut 89 el gol que hauria suposat la primera victòria de, vés per on, el Mejor Equipo del Siglo XX a San Siro, camp on ha guanyat fins i tot el seu filial de Cornellà.
OLYMPIQUE MARSELLA – ZÜRICH 6-1
La banlieu marsellesa es vesteix de Federer per clavar un set als incrèduls helvètics, als qui costa de convèncer que una victòria a domicili contra l’Inserso de Ronaldinho no els converteix en un equip de futbol.
AT. MADRID – CHELSEA 2-2
El Pateti manté intactes les seves opcions de seguir inflingint dolor als seus seguidors, ja que tot i acomiadar-se de la Champions, els dos gols d’Agüero el col•loquen per davant l’Apoel en aquesta lluita de titans per la tercera plaça que dóna accés a l’Afganistan League i que permet seguir somiant els matalassers amb xocs èpics contra el Ventspils, el FC Sheriff o fins i tot l’Sturm Graz.
APOEL – PORTO 0-1
Els sudgallecs sentencien el seu passi a vuitens en un partit més que sospitós ateses les continues errades del porter local i atès que la victòria visitant que satisfà tots dos equips, per tal com els grecoxipriotes s’allunyen de l’abocador de l’antiga UEFA i els lusos segellen la seva classificació per a la següent ronda.
OlYMPIQUE LIÓ – LIVERPOOL 1-1
Al darrer minut els francesos aconsegueixen un empat que els dóna la classificació per a vuitens i que situa l’Spanish Liverpool en un escenari tan llòbrec com el panorama preelectoral del PSOE, malgrat que no faltarà qui ens titlli d’exagerats.
FIORENTINA – DEBRECENI 5-2
Després d’haver oferit als hongaresos una de les poques emocions del seu debut en Champions, en permetre’ls gaudir d’un 1-1 durant 14 minuts, els toscans entaforen una estrident i innecessària golejada als magiars, més que res per recrear la ficció o fer-se creure a ells mateixos, que són un gran equip, si no millor, almenys no pas lluny de la seva odiada Juve. Només la misericòrdia infinita de Déu Nostre Senyor pot ja estalbiar-nos la seva presència als vuitens.
SEVILLA – STUTTGART 1-1
Er Mehó Equipo Der Mundo es classifica per a vuitens, si bé la prudència del falangista Del Nido de moment li impedeix començar a organitzar el desplaçament al Bennabeu per a la final, fer-se fotos amb la copa, etc. Si l’emparellament és amb la Fiorentina, gaudirem d’un bonic espectacle. Pel cantó alemany, potser que el bielorrús comenci a entendre que si Més Que Un Club va decidir prescindir dels seus serveis no va ser perquè sàpiga menys català que la dona d’Artur Mas.
UNIREA – RANGERS 1-1
Si la classificació del Sevilla ja prometia uns vuitens de nivell, la quasi classificació de l’Unirea ho confirma. En els darrers minuts els romanesos empaten i enfonsen els orangistes escocesos, cosa que els amics del Celtic i les bones persones en general hem de celebrar.
ARSENAL – AZ ALKMAAR 4-1
Els Gunners liderats pel bigolejador Cés es classifiquen per a vuitens amb la solvència i elegància que no té Manuela de Madre i deixa Ronald Koeman amb una posició més dubtosa que la d’un alcalde del PSC.
STANDARD – OLYMPIAKÒS 2-0
Els valons recuperen opcions de classificació complicant la vida als amics d’el port del Pireu i amenaçant amb la presència a vuitens de fins a quatre equips francòfons amb la consegüent onada de vomitiva grandeur que això comportaria. Esperem per tant una ràpida recuperació grega per tal que la classificació final reflecteixi el nivell actual del futbol belga.
