BARÇA – COPENHAGHEN 2-0
Les obres de demolició del millor Barça de la història iniciades pel sossi-propietari al mes de juny, continuen a ritme plenament satisfactori per als nostres enemics, sorpresos per la velocitat de creuer que han pres els enderrocs i per la dil•ligència sistemàtica amb què són executats per Vichy, ço és, la junta quintacolumnista dirigida per Sandruscu Petáin.
Segons ha pogut saber RP per via d’un dels molts boques que poblen la junta, pròximament els canals oficials del club, és a dir, El Inmundo Vomitivo, Spork, Asno i Macarra, podrien anunciar escruixidores revel•lacions, com ara uns càrrecs d’una VISA a nom d’un tal Obrevo a un local de mala reputació a Brixton (Londres) la mateixa nit del golàs de Lo puto Gusiluz. Igualment, el porters de l’Arsenal a París, Lehmann i Almunia, haurien estat convidats tota una nit a una txozna abertzale dels sanfermins del 2006, i conegudes són les connexions de la junta de Laporta amb l’entorn proetarra. Ateses aquestes vergonyants revel•lacions, la junta de la gent normal, en virtud de la seva proverbial el•legància i del seu exquisit senyoriu, ja hauria procedir a l’embalatge de les copes d’Europa de París i Roma per a la seva devolució als seus legítims propietaris del Chelsea i l’Arsenal, acompanyada de visita de pleitesia del mateix Sandruscu amb genolleres i la boca en òptim estat d’higiene per compensar com cal les ofenses a Abràhamovitx i amb una renúncia per escrit al fitxatge de Cesc Fàbregas.
Aliens als dies de glòria neonuñista que viu el club, el nostre reducte cruyffista-laportista, ço és, l’equip, resisteix com el gloriós Exèrcit Roig davant la Wehrmacht. Guardiola és el general Júkov i ell amb els jugadors són la darrera línia de resistència a l’Stalingrad en què s’han convertit les darreres restes de llum que encara iluminen Més Que Un Club. Per motius no aclarits, potser una terrible ressaca de psicotròpics o la seva agenda plena de visites a immigrants, travestis, etc, cap membre dels Boixos Nois no va fer el servei d’honor, com desitjava Sandruscu Petáin en desgreuge pels intolerables abusos que havien patit de la junta sortint, criminalitzant-los fins al punt de malbaratar ingents recursos en seguretat per a Laporta i la seva familia, només per fer el teatre de fer passar aquells sans i honrats xicots per una colla d’assassins. Quanta raó tenia Enric Bañeres quan es queixava de la injusta persecució que aquesta noble penya patia per part de la miserable directiva de Laporta. Amb els serveis que havien prestat al Duce Nunyes alliçonant contestataris.
L’equip es va saber sobreposar a les males vibracions de l’escòria tribunera que no sap ni conjugar els verbs (“avui perderem”, “ni obrir a l’hora sapigueu”) i tot i la irritant mala punteria que es repeteix partit rere partit, va liquidar els simpàtics i esforçats danesos amb dos gols de Messi. Cal destacar el bon partit de Mascherano i poca cosa més, només que el FCB és col•loca líder de grup i gairebé sentencia la classificació en aquest grup que, en paraules de ‘Mou’, sembla de la UEFA. És el que té estar al Bombo
1..
PANATHINAIKOS – RUBIN KAZAN 0-0
Partit d’amistat entre cristians ortodoxos que queda amb un decorós empat a res per a alegria dels respectius patriarques i per a vòmit dels incauts televidents. Cissé va estar a punt d’esgarrar-ho donant la victòria als locals amb un inexplicable gol, perfectament legal d’altra banda, però l’àrbitre alemany, amb la dil•ligència que caracteritza aquesta nacionalitat, va evitar el greuge anul•lant-lo immediatament.
TWENTE – WERDER BREMEN 1-1
Holandesos i alemanys es posen d’acord per empatar a poc i obrir-se camí tots dos cap a l’Europa League, competició que sens dubte davant zeviyas i patetis, els oferirà els dies de glòria que any rere any la Champions els nega.
INTER – TOTTENHAM 4-3
No s’havien vist tants gols a San Siro des d’una visita del Mandril allà l’any 89, i set gols, aproximadament des de l’any 1924; la innecessària orgia golejadora només va servir per agreugar la diagnosi clínica de la massa d’oligofrènics que segueix aquest repulsiu club que és l’Inter. Apart d’això, exhibició d’Etoo al primer temps, amb assistència de gol al minut 1 quan els passarells del nord de Londres encara es col•locaven al camp i dos gols més que amb un altre d’Stankovic varen completar un bonic 4-0 al descans, amb expulsió del porter visitant inclosa. El hat trick de Bale al segon temps maquilla el resultat i confirma el Tottenham com el que és: una segona versió dels nobles passarells del seu odiat Arsenal.
OLYMPIQUE LIÓ – BENFICA 2-0
Brillant victòria d’un bon Lió que provoca el nerviosisme la capital de la nació de Madrid assegurant-se virtualment el passi a vuitens, mentre que deixa el Benfica amb la mateixa olor de putrefacció que la junta de Sandruscu Aliantinho.
SCHALKE – HAPPOEL 3-1
Europa assisteix esporuguida i tremolosa al renaixement de la bèstia, del Mi7o, del Ferrari, que amb dos gols liquida el temible Happoel i al mateix temps posa li directa cap a la Pilota d’Or i la final de Wembley.
MANCHESTER UTD – BURSASPOR 1-0
Curta i gris victòria dels Red Devils, en un partit quasi tant abominable com una assemblea de Solidaritat presidida per l’agent del CNI conegut amb l’alias de Popota, que va conspirar vilment per impedir la presència de qui us escriu a l’assemblea de Rival Petit, on l’hauria deixat en evidència aportant el vídeo de Ciudadanos on ell surt nu immediatament darrere Albertito Rivera.
RANGERS – VALÈNCIA 1-1
Empat a poc en aquest partit de germanor entre les respectives xusmes unionistes de Glasgow i València. Lamentablement, no hem de celebrar incidents entre les dues aficions, però almenys celebrarem aquest empat que enfonsa tots dos equips una mica més. Empat propiciat d’altra banda per les intervencions del porter César, paio que ens cau bé només per haver deixat a l’alçada d’un cagalló d’ovella Tomás Roncerdo. És una dada que tanmateix ha de preocupar Emery, atès que el Rangers no és ni un equip de futbol.
BAYERN – CLUJ 3-2
Als romanesos els devia saber tant de greu això de derrotar tot un Bayern dins ca seva, que guanyant 0-1 es varen fer dos gols en pròpia porta, gesta que quedarà per als anals de la història i que s’explicarà a les escoles, sense perjudici del insults i escopinades que els jugadors del Cluj rebin de la seva pròpia afició.
ROMA – BASILEA 1-3
Hauríem de consultar els arxius per verificar-ho, però gairebé asseguraríem que és la primera victòria a domicili d’un equip suís a la Champions. Ja se’ns feia mal d’entendre que hi faeien equips suïssos i israelians a la Champions, però a partir d’avui tampoc no entenem què hi fa la Roma.
SPARTAK – CHELSEA 0-2
Partit de germanor entre equips russos resolt amb dil•ligència i contundencia pels d’Stamford Bridge, amb la col•laboració del central experico de l’Spartak, Pareja, que serveix en safata una pilota perquè el lateral esquerre dels blues, Zhirkov, l’engalti directe a l’escaire per fer el gol de la jornada.
OLYMPIQUE MARSELLA – ZILLINA 1-0
Veure un partit així sense treure sang pels ulls és com escoltar una retransmissió de RAC1 sense que et sagnin les orelles o escoltar plegats Màrius Carol, Pere Cullell i el Porquí, sense vomitar abundosament.
MADRID – MILAN 2-0
Els amics de Sandruscu Petáin es desfan sense problemes del geriàtric itinerant de Berlusconi gràcies a dues cagades dels visitants només superades pel nostre noyoduna, el babau infeliç Toni Freixa en disparar-se al peu desconeixent les majories necessàries per aprovar els punts de l’ordre del dia. El triomf dels de l’amic de’n sandruscu desferma entre la massa infrahumana que hi baveja darrere una eufòria no direm que injustificada, perquè hem d’entendre que la lligueta és el seu espai per a la glòria, desconeixedors com són del que passa a Europa després del mes de febrer.
AJAX – AUXERRE 2-1
Els d’Oleguer superen la pesta gavatxa i mantenen les seves opcions de classificació tot i jugar 45 minuts amb un home menys per expulsió d’Ooijer. Cal destacar l’actuació de l’uruguaià Luís Suarez, molt bon davanter que demanaríem per al Barça si no fos perquè en Rexach n’ha parlat molt bé.
ARSENAL – SHAKTAR 5-1
Els nens de Wenger ens del•lecten amb la seva enèssima exhibició que els situa líders de grup, enfront d’un Shaktar més acabat que els compromissaris de l’Assemblea del Barça que li feien fel•lacions a Aliantinho, que es queixaven de les cues per entrar al museu, que demanaven obrir el pàrquing tres hores abans, que deien “bona nit” a les 5 de la tarda, que es queixaven de la poca teca que els servien a l’assemblea i que amb tota coherencia amb la seva indigència mental, tot seguit demanaven portar al jutjat el millor president de la història del Barça.
SPORTING BRAGA – PARTIZAN 2-0
Els portuguesos es refan del set encaixat a Londres i s’aferren a la classificació, aspirant a completar una Champions molt més digna com a mínim, de la que solen fer els infectes equips espanyols de la Liga de las Estrellas.
Signat: Ròdia
