Champions. Semifinal anada: “vamos a jubilar a Messi”

 MADRID – BARÇA 0-2
 
Nit de dolor per als madridistes i per a Enric Bañeres, després que el Barça de Cruyff, Laporta, Txiki i Guardiola fes dissabte en dimecres i tragués la fregona per començar a netejar la riuada d’immundícia hispanofeixista que ha inundat aquesta malaurada Champions fins a les semifinals i també per aturar les hemorràgies de derrotisme contrarrevolucionari entre la culerada postnunyista així com per donar un cop letal a les esperances de la nostra junta antiguardiolista i de les seves clavagueres mediàtiques tan fidelment encarnades per Bañeres. Seriós partit dels blaugrana, a l’alçada d’una semifinal de Champions i del que tots el culers amb CI>26 esperàvem dels nostres nois. Entre aquests culers no s’hi han de donar per inclosos els qui es van passar els 95 minuts de joc i els 15 del descans blasmant la tàctica de Guardiola per « covarda », « defensiva » o « conservadora », o com Enric Bañeres no s’ha estat de dir « un atemptat al fumbol ». Amb la mateixa unitat de criteri haurien lapidat en Pep si hagués sortit com si fos a camp de l’Almeria i ens haguéssim trobat 3-0 avall als 15 minuts com en la primera visita de Rijkaard a Stamford Bridge. Aleshores hauríem hagut de protegir-nos de les defecacions fumejants  dels Perarnau, Abril o Nolla en forma de lloes al futbol « efectiu », al « pragmatisme » i altres virtuts que ens varen donar tantes lligues i copes d’Europa als Glory Days del feliç precruyffisme, alhora que haurien anunciat la defunció definitiva del cruyffisme futbolístic mentre li començaven a preparar « al que pixa colònia » un bonic i esperat patíbul. No cantem victòria encara, ja que ens trobem al bell començament de l’onada d’eufòria que assolirà el seu súmum als propers dies i que representa la principal amenaça que han d’afrontar els de Guardiola abans d’assolir definitivament la final de Wembley. Fixeu-vos que hem parlat d’entrada de « començar a netejar », i això és el que varen fer els nostres ahir, però la feina encara no està feta i dimarts s’ha de deixar, amb col·laboració amb el United, aquesta Champions neta com l’estatut-patena. Caldrà la mateixa concentració i intensitat d’ahir, i si pot ser un àrbitre que no ajudi la banda dels portuguesos com va fer ahir bo i permetent-los acabar el partit amb 10 jugadors, sense perjudici de les accions legals o il·legals que es decideixin emprendre contra Marcelo i Adebayor, entre altres. Ramos, en canvi, malgrat la targeta, aquest cop es va mostrar molt tranquil durant tot el partit, convençut com estava que només s’hi jugaven 3 punts. Per afegir a la crònica el toc de qualitat que els nostres amables lectors mereixen, hi afegirem dades de caire històric i mèdic : a Europa no es registrava un ambient com el d’ahir al Bernabeu des de l’any 1939 en un acte polític de masses celebrat a Berlín, en el que representa una nova fita de l’Espanya plural i una empenta definitiva al federalisme del PSC, als brillants projectes d’Artur Mas i a la Catalunya espanyola de Duran i Lleida. Una empenta definitiva exactament als contenidors de rebuig. En l’apartat mèdic direm que a Pepe se li va haver d’administrar una injecció de cavall per paralitzar-li la cama dreta quan després d’una hora de ser expulsat encara seguia llençant guitzes ; d’altra banda, tot l’equip psiquiàtric que s’ocupa de Llourinho va haver de ser ingressat d’urgències amb crisis d’ansietat, riure nerviós i al·lucinacions, mentre que arreu dels Països Catalans diverses persones varen haver de ser ateses de luxacions a les mandíbules durant la roda de premsa del portuguès. Com a nota trista, assenyalar el disgust manifestat per CR7 perquè al Madrid no el deixen jugar com si per exemple ell fos Messi i el Madrid el Barça.
 
SCHALKE 04 – MANCHESTER UNITED 0-2
 
Els de l’antimadridista Sir Alex fan la seva part de la feina i situen fora de circulació l’altra broma pesada d’aquesta Champions : el Schalke del Mi7o, qui no s’ha estat tanmateix de manifestar la seva satisfacció per acomiadar-se de la Champions a Old Trafford, fet que podria portar Sir Alex a fer jugar el partit de tornada al camp d’entrenament. Els Devils demostren el seu gran nivell i un excel·lent moment de forma, castigant la impúdica exhibició de banderes espanyoles per part de l’afició local, suposem que en record de velles aliances, ja que qualsevol relació amb els jugadors d’aquesta nacionalitat que tenen a l’equip començant pel nº 7, ens hauria de fer patir per una davallada en el CI mitjà al motor de la UE.
 
 Signat: Ròdia